• Algú ens vol enganyar, això és la mentida.
És temps d'elits polítiques/econòmiques mentideres, de pregonar banderes i pàtries i empobrir el país traient els diners acumulats -legal i il·legalment- amb destinació a paradisos fiscals i aprovar lleis i normes que els garanteixin impunitat; no són situacions noves, és cert, com ho és que assistim a una altra ofensiva contra la ciutadania on la mentida s'utilitza fins a la sacietat per polítics professionals, mentida recolzada i difosa pels mitjans creadors d'opinió / informació, personalitzada en tertulians / periodistes, propagandistes del que és seriós i possible.

La mentida està en l'ordre del dia, però la mentida és tot el contrari de la veritat, sent aquesta la concordança entre el que es diu i el que és o passa realment [1], per més que se segueixi discutint sobre si hi ha la veritat o només podem fer acostaments aproximats a ella, o diferenciem la veritat en tipus: Fins i tot si ponderem sobre aquests tipus, es pot fer un acostament a la realitat/veritat:

Tipus de veritat:

Subjectiva: Sánchez és més honest que Rajoy

i objectiva: Els dirigents del PSOE-A estan implicats en finançament il·legal i corrupció pels ERO

Les veritats subjectives són les més nombroses i familiars, atès que la seva porció de veritat depèn del subjecte que formula aquesta veritat. Són veritats suposadament empíriques que depenen del subjecte que les emet.

Miente, que algo queda - Carlos G. Osto