la foto del suposat apartament publicada a le Parisien
De tant en algun mitjà apareix algú que fa de periodista i actua com a tal, o sia que abans de donar una noticia, la contrasta amb l'interessat o el seu entorn: són casos aïllats i que cada vegada sovintegen menys. Jose Antonio Sorolla a el periódico ens en posa un exemple a propòsit de Leo Messi i la falsa noticia de la compra d'un apartament a Paris, noticia que varen difondre sense contrastar uns quants mitjans....

Bola de neu amb Messi dins - 
  • El dimarts 24 de maig el diari francès Le Parisien va publicar que Leo Messi s'havia comprat un apartament a París per 8,3 milions d'euros. La informació aportava tots els detalls: 350 metres quadrats a la vila de Montmorency del ric districte 16è de París (on viuen Carla Bruni i Nicolas Sarkozy, per cert), sis habitacions, terrassa de 45 metres quadrats, gimnàs i cine privat. La transacció s'havia fet amb l'empresari immobiliari italià Alessandro Proto. Només faltava un detall: la informació era falsa.
Immediatament, la majoria dels mitjans francesos van replicar la notícia, des de L'Express fins a la cadena de televisió TF-1, passant per L'Equipe, Radio Montecarlo, Le Huffington Post, l'emissora Europe 1, L'Obs i Direct Matin, entre d'altres. El mateix va passar a Espanya i en altres països. La bola de neu va començar a rodar. Tot quadrava: l'apartament donava peu a especular sobre si Messi estava en tractes amb el Paris Saint-Germain per deixar el Barça, etcètera, etcètera. A França, però, hi va haver com a mínim una excepció, Le Figaro, que no va publicar res i l'endemà va explicar l'entrellat de la falsa informació.

Abans que sortís a la llum l'exclusiva, una suposada cap de premsa del grup Proto havia contactat per telèfon amb Le Figaro oferint la notícia, amb les mateixes dades i les mateixes fotos que va difondre Le Parisien, però el diari conservador va decidir no publicar-la perquè el comunicat de premsa contenia sospites d'amateurisme en el modus operandi i la redacció es va estimar més contrastar la informació amb l'entorn del jugador, que va negar absolutament els fets. Però Le Figaro va anar més lluny i va investigar els antecedents del grup Proto, que ha resultat ser una mina de fabricació de falses notícies per interessos comercials.

El grup Proto és el mateix que ja havia explicat al diari As el febrer passat que Messi s'havia comprat un Ferrari 335 S Spider Scaglietti per 32 milions d'euros, bola que el jugador va desmentir a la seva manera publicant a Instagram una foto amb un Ferrari en miniatura entre els dits i assegurant que aquell era el cotxe que suposadament havia adquirit. Així mateix, Alessandro Proto s'havia fet passar l'octubre del 2015 per accionista minoritari del Mònaco i havia aconseguit colar a la publicació francesa Sport que Mourinho estava en negociacions per entrenar l'equip del Principat, informació que el club va qualificar d'«extravagant» i «infundada». Proto també s'havia vantat que compraria el Parma, pretensió desmentida pel club italià.

Però encara hi ha més casos. Proto va estar en l'origen de la falsa notícia que Cristiano Ronaldo s'havia comprat un apartament de 230 metres quadrats a la torre Trump de Manhattan, com va publicar el New York Post i van repetir molts mitjans, i va difondre la informació també errònia que l'astre portuguès havia adquirit un hotel a Montecarlo. Cristiano és un dels esquers favorits d'Alessandro Proto, que va fer córrer així mateix que el jugador del Reial Madrid havia sigut exclòs del càsting d'un film que Martin Scorsese tenia la intenció de rodar inspirat en la vida de l'espavilat empresari. Però Cristiano no podia ser rebutjat per la senzilla raó que no hi havia ni pel·lícula ni cap mena d'intenció de rodar-la. Proto, en fi, ha pretès fer creure fins i tot que el protagonista de la novel·la 50 ombres d'en Grey està inspirat en ell, superxeria que l'autora, E. L. James, ha desmentit a Le Figaro.

¿Com és possible que un falsari com aquest hagi pogut enganyar tantes vegades i tants mitjans de comunicació? El mètode sempre és el mateix: s'envia un comunicat a un mitjà prestigiós, que ho publica sense demora per apuntar-se l'exclusiva, i immediatament és reproduït per altres. Alguna cosa devem estar fent malament els periodistes perquè coses així succeeixin, perquè, encara que el cas de Proto sigui excessiu, errors semblants són moneda comuna en el món de la comunicació, i no només en notícies esportives.

Bona part de culpa la té la tirania de l'instant, aquell excés d'adrenalina que porta els mitjans -ara digitals- a deixar anar la notícia moltes vegades sense comprovar-la prou només per ser els primers. En la premsa digital hi prolifera també un altre defecte, l'ús del titular esquer, pensat no per donar la notícia, com sempre havia sigut preceptiu, sinó per incitar que el lector faci clic per conèixer la incògnita que no es descobreix, amb l'únic objectiu d'augmentar el trànsit de visites.

Entre presses, notícies sense contrastar, titulars esquer i notícies espectacle -aquelles connexions constants amb els pobres periodistes desplaçats a un lloc que no saben què dir perquè no hi ha ers a explicar- estem caient cada vegada més en un dels pitjors defectes del periodisme: la banalització de la informació. És a dir, presentar com a important fets que són irrellevants. Si tot és important, res és important. JOSÉ ANTONIO SOROLLA - Periodista  - elperiodico.cat