"La veu de la telepantalla encara estava vessant informació sobre el discurs de Marià a la nació després d'haver guanyat les eleccions, un discurs sòlid, coherent, d'estadista.
La cridòria exterior s'havia reduït una mica. Els cambrers havien tornat a la feina. Un d'ells va acostar-se-li amb una ampolla de ginebra. Winston, assegut enmig d'un somni de benaurança, ni s'hi va fixar que li estaven omplint de nou el got. Ja no és queixava i cridava entusiasmat. Havia tornat al Ministeri de l'Amor, l'hi havien arreglat tot, tenia la feina assegurada i l'ànima blanca com la neu. 
Com no havia estat capaç d'adonar-se'n de tot el que havia fet Marià, dos casos més de corrupció i obté la majoria absoluta, vuit milions d'Espanyols no es poden equivocar, ans al contrari, els altres altres s'han equivocat, els que han votat opcions no corruptes, radicals i perilloses per la salut del país.

 Era al banc dels acusats, ho confessava tot i implicaba tothom, rebutjava als separatistes que l'havien enganyat amb les seves falsetats acusant a un pobre Ministre de l'interior innocent, víctima de les seves intrigues i manipulacions, als podemitas que bufaven coloms mentre cobràven de Veneçuela. Als arribistes de C's i al guaperes del sociates. Ah! si fins i tot a les dues de la tarde el Comissari Marhuenda ja sabia que traurien 135 escons, no pregunteu com ho sabia..... ara, tot habia acabat, tot estava al seu lloc, tot estaba bé.

 Més tard estava caminant per un corredor revestit de rajola blanca, tenia la sensació de caminar sota els raigs del sol, amb un policia nacional darrere seu. La fi de la crisi tant de temps esperada li entrava pel cervell, de sobte ho veia tot clar.

Va aixecar la mirada cap a aquell rostre enorme. Li havia costat molts anys d'aprendre quina mena de somriure s'amagava darrera aquella cara amable de barba confosa, en qui no confiava. Quin malentés tan cruel i innecessari!. Quin exili tan tossut com obstinat, lluny del pit amorós!. Dues llàgrimes perfumades de ginebra van rajar-li a banda i banda del nas. Però ara ja estava tot bé, tot era correcte, la lluita havia acabat. Havia obtingut la victoria sobre ell mateix. Estimava el Gran Marià".