No se sap el dia, però si el mes; a l'Octubre de 1869 a la platja de Lorient, Berthe Morisot va plantar el cavallet i va començar a pintar  no els records del passat com li deia el seu mentor, sinó el present, el que veien els seus ulls, la llum, la llum dels impressionistes. Berthe Morisot és la història d'una tossuda obssesió per la pintura, una obssessió gairebé malaltissa. Aqui us deixo la seva historia:

Berthe Morisot (Bourges, 14 de gener de 1841 – París, 2 de març de 1895) va ser una pintora impressionista francesa. Nascuda en el si d'una família molt interessada per l'art (era besnéta del pintor Jean-Honoré Fragonard), passà la seva infantesa a Bourges, ciutat on el el seu pare havia estat destinat com a prefecte del departament de Cher. L'any 1852 es traslladaren a París, on aviat prengué classes de dibuix juntament amb les seves germanes Yvette i Edma. Amb aquesta darrera practicava la còpia dels grans mestres del Louvre, i allí conegué el seu primer mestre important, Henri Fantin-Latour. Més tard i per intermediació d'aquest, entrà en contacte amb Édouard Manet.

A partir de 1861 Berthe i Edma van rebre el mestratge de Jean-Baptiste Camille Corot. Aquest li facilità la presència als "Salons" de 1864 i 1865 amb algunes pintures de paisatge que tingueren un èxit discret. El 1868 posà per a tres quadres d'Édouard Manet. L'any 1874 s'uní als Artistes Anonymes Associés, grup format per Claude Monet, Auguste Renoir i Alfred Sisley, entre altres, que, tot renegant dels Salons oficials, participà en l'exposició d'artistes independents que el fotògraf Nadar organitzà al seu estudi. Aquesta exposició, que comptà amb una trentena de participants, és considerada el tret de sortida de l'impressionisme. Aquell mateix any Berthe Morisot es casà amb Eugène Manet, germà d'Édouard, i el 1878 tingueren la seva única filla, Julie.

 Tret de la de l'any 1879, Morisot participà en totes les exposicions impressionistes. Hi aconseguí un èxit esclatant de públic i de crítica, que la qualificà com el talent més refinat d'aquell moviment pictòric. El 1892, poc després de la mort del seu marit, féu la seva primera exposició individual a la Galérie Bossard-Valadon de París, on presentà una quarantena d'obres que foren venudes totes.
Emmalaltí sobtadament de pneumònia i, després de confiar la tutoria de la seva filla al poeta Stéphane Mallarmé i l'educació artística d'aquesta a Auguste Renoir, morí als cinquanta-quatre anys. Fou sebollida al panteó de la família Manet al cementiri de Passy, a París.
Malgrat que havia repartit el gruix de la seva obra entre els seus amics Degas, Monet i Renoir, un any després de morir hom aconseguí de reunir-la gairebé tota -394 quadres- en una gran exposició retrospectiva a la Galérie Durand-Ruel. Actualment les pintures de Berthe Morisot estan repartides per tot el món, però la col·lecció més important es conserva al Musée Marmottan-Monet de París.

Hi ha una pel·lícula molt interessant sobre ella de Caroline Champetier, protagonitzada per l'actriu francesa Marine Delterme és un bell retrat dels inicis d'aquella noia de la burgesia francesa que, amb la seva germana Edma, dediquen la seva joventut a lluitar per un somni, convertir-se en grans pintores. 

Però mentre Edma sucumbeix aviat als dictats de la societat vuitcentista i acaba casant-se amb un mariner,  i abandonant els pinzells, Berthe resisteix. La cinta fa un retrat psicològic de la pintora impressionista que amb la seva tenacitat i força de voluntat aconseguiria convertir-se, malgrat la seva condició de dona, en una gran artista. 
A més de la seva obsessió per la pintura, el film reflecteix la seva intensa relació amb Edouard Manet i alguns dels moments àlgids de la seva relació professional, com quan el mestre retrata Berthe per un dels seus llenços més famosos, El balcó, un homenatge a un altre gran pintor, Goya. I és que Berthe, com ens relata la pel·lícula va ser musa de Manet a més de la seva més fidel seguidora. Berthe desitja aprendre de Manet i rebre el seu reconeixement artístic, deixant veure a la pantalla una possible atracció amorosa entre ells que mai es va materialitzar. La pel·lícula finalitza amb la petició de mà d'Eugène Manet, germà del pintor, a Berthe i amb el seu èxit en la primera exposició d'impressionistes a París en la qual la seva obra El bressol, va brillar amb llum pròpia. La pel·lícula sobre Berthe Morisot és com un quadre en moviment, les escenes, els ambients, semblen trets dels llenços reals, els quals apareixen en tots els racons de la cinta. Vegeu la pel·lícula, és una bona ocasió per apropar-vos a la persona i a l'artista.