Fes veure que t'interessen les trivialitats íntimes o banals que t'explica el teu veí, o algun amic o conegut, potser així aconseguiràs que ells facin veure igualment que els interessa el que els hi puguis explicar tu, tan banal o trivial com el d'ells, és una manera de convertir-los en amics, o mantenir-los, perquè en últim terme l'amistat consisteix en això, i procura de no indignar-te amb cap d'ells perquè et sembli que és egoista malvat o beneit, tu ets igual que ells, i jo també.
És preferible parlar, i parlar clar, sense embuts, les paraules o mitges paraules que fem servir, són però la solució a l'assumpte anterior, cal però que aquestes mitges paraules semblin clares, sense embuts, encara que les passem abans pel sedàs necessari per evitar conflictes innecessaris, clar i sense embuts només hi parlen els nens i els borratxos, bé, els borratxos es solen embarbussar bastant. Avui, recomença l'espectacle
Tags:
MÉS ACTUALITAT
La hipocresia social ens salva, és una gran eina per a no matar-nos a ganivetades.
sort n'hi ha,
En canvi, la hipocresia política cansa i emprenya.
i cabreja, pero va en el seu ADN, no ho poden evitar...
Jo ho considero teatre però tots sabem que anem al teatre i el públic també és part de l'espectacle, sobre la hipocresia política de vegades penso que si no són honrats ho han de semblar i si m'enreden, que ho facin de forma convincent, ja no goso demanar més coherències en aquest mar humà d'incoherències
el problema és que són molt barroers, més que teatre fan vodevil pero del dolent.