BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

18 DE JULIOL 1936/1938


Miguel Hernández va escriure aquest poema sobre el començament de la guerra. A Libertad Digital els fa molta il·lusió que a Barcelona els nacionalistes i Colau ho recordin i ho celebrin, si és que són més bones persones....

18 de julio 1936/18 de julio 1938

Es sangre, no granizo, lo que azota mis sienes.
Son dos años de sangre: son dos inundaciones.
Sangre de acción solar, devoradora vienes,
hasta dejar sin nadie y ahogados los balcones.

Sangre que es el mejor de los mejores bienes.
Sangre que atesoraba para el amor sus dones.
Vedla enturbiando mares, sobrecogiendo trenes,
desalentando toros donde alentó leones.

El tiempo es sangre. El tiempo circula por mis venas.
Y ante el reloj y el alba me siento más que herido,
y oigo un chocar de sangres de todos los tamaños.

Sangre donde se puede bañar la muerte apenas:
fulgor emocionante que no ha palidecido,
porque lo recogieron mis ojos de mil años.

Miguel Hernández


ANIVERSARI

Que en els meus anys la joia recomenci 
sense esborrar cap cicatriu de l'esperit. 
O Pare de la nit, del mar i del silenci, 
jo vull la pau -però no vull l'oblit. 



Aviat, als asils i als bancs de la ciutat, 
entrarà al cor dels pobres tot el fred que s'acosta, 
i a les mans, consumides de tant d'haver captat, 
la misèria i l'hivern curullaran l'almosta. 

Un silenci profund i vivent com un hoste 
s'instal.larà a les cambres del vell palau tancat, 
i pels camins, allargassats sota la posta, 
descendiran les clares nits sense pietat. 

I, tanmateix, que bells, el violeta pàl.lid, 
el verd brillant, encès d'or immaterial 
d'aquest ponent d'octubre, orgullosament alt, 

d'una beutat que gela tot foc amb el seu hàlit! 
Només, darrera els ulls, puja un vent aspre i càlic, 
com d'una cova on crepités una fornal.  
  
màrius torres 

10 comentaris :

  1. Me reservo la opinión, como me reservo la de la chica de la foto.
    Mi idea sólo es una idea y no una percepción. Demasiado fácil el opinar.
    Demasiado frágil la memoria.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. ...Programan actos para "celebrar" el ochenta aniversario del comienzo de la Guerra Civil y de "la revolución"....
    ¿ Qué hay que celebrar ?, de verdad...un millón de muertos ???
    Sólo se celebra un cumpleaños, no una esquela mortuoria... Se nos ha ido la olla...Sólo faltan los idiotas de los Picachos sentados sobre las tumbas en Montjuïc e irlos eliminando con el celular..

    ResponElimina
    Respostes
    1. aqui ja ho som de celebrar derrotes, fixa't amb el 1714.

      Elimina
  3. SI NOMES HAGUES SIGUT UNA GUERRA CIVIL¡¡¡,EL LLARG TUNEL DEL FRANQUISME,QUE SI VAIG VIURE EN PART,ENCARA FOU MES TERRIBLE,LA VIOLENCIA DEL PODER BEN PLANIFICAT, VA SER UN INFERN SENSA FI...
    ESTIMAT TOT BARCELONA,CAL REFER LA MEMORIA,MASSA GENT ENCARA RESTA OBLIDADA PER LES CUNETES.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si puedes, por favor, pásate hoy por Tot, verás que tengo la memoria fresca, pero muy poco que celebrar.
      Esta foto me recuerda a mi madre, miliciana en el frente de Cervera (CNT/FAI) y con ella muchas de las cosas que me explicaba a posteriori.
      Los ideales son una cosa, las personas totalmente otras.
      Una abraçada.
      Salut

      Elimina
    2. ja m'hi he passat, nomès aixecar-me, t'he deixat un comentari.

      salut

      Elimina
  4. massa gent a les cunetes i poca intenció de treurele's pels hereus dels franquistes que encara manen.

    ResponElimina
  5. Ni oblit ni perdó. Els descendents encara esperem la justícia. Asseguts, és clar.

    ResponElimina
  6. Jo estic amb Clidice, ni oblit ni perdó. MAI.
    Molts esperen a les cunetes justícia.
    Sabem que mai arribarà, però la tenim que reivindicar!

    ResponElimina
  7. oblit n'hi ha, el temps ho cura tot i perdó ho deixaria amb franca indiferència, a la vista de com han anat els esdeveniments i els franquistas continuen tan campantes arreu, començant per Billy el Niño

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes