No m'agrada estar en desacord amb els meus millors amics -potser amb els meus més intel·ligents amics- però ja sabem que la veritat és més que Plató i em expressaré amb franquesa.

Sé que tots s'oposen a la idea d'una censura sobre les obres literàries; pel que fa a mi, crec que la censura pot justificar-se, sempre que s'exerceixi amb probitat i no serveixi per encobrir persecucions d'ordre personal, racial o polític. La justificació moral de la censura és molt coneguda ... i no tornaré sobre ella. Hi ha a més, si no m'enganyo, una justificació de caràcter estètic. A diferència del llenguatge filosòfic o matemàtic, el llenguatge de l'art és indirecte: els seus instruments essencials i més precisos són l'al·lusió i la metàfora, no la declaració explícita. La censura impulsa els escriptors a l'ùs d'aquests procediments, que són els substancials.

Així, dos grans escriptors del segle XVIII -Voltaire i Gibbon- deuen bona part de la seva admirable ironia a la necessitat de tractar en forma indirecta l'obscè. Així, les peces de 'Les flors del mal' la publicacióde les quals va prohibir la censura són, com és fàcil comprovar, les de menys valor estètic, precisament per ser les més crues. En matèria eròtica no hi ha, que jo sàpiga, poeta més explícit que Walt Whitman: els seus millors versos no són els més crus sinó aquells en què recorre a metàfores, segons la mil·lenària i instintiva tradició poètica.

Un escriptor que coneix el seu ofici pot dir tot el que vol dir, sense infringir les bones maneres i les convencions de la seva època. Ja se sap que el llenguatge mateix és una convenció.

Tot el que tendeix a augmentar el poder de l'Estat em sembla perillós i desagradable, però entenc que la censura, com la policia, és, per ara, un mal necessari. Em diran sens dubte que una cosa és la pornografia d'un Joaquín Belda (a qui no recordo haver llegit) i una altra l'ocasional escatologia de James Joyce, el valor històric i estètic ningú el negarà: però els perills de la literatura estan en raó directa del talent dels autors.

Afirmar que ningú té dret a modificar l'obra de Joyce i que tota modificació o supressió és una mutilació sacrílega, és un simple argument d'autoritat. Schopenhauer prometia la seva maledicció als que canviessin una coma o un punt en la seva obra; pel que fa a mi, sospito que tota obra és un esborrany i que les modificacions, encara que les faci un magistrat, poden ser benèfiques.

- diari La Razón, Buenos Aires, 8 octubre 1960
"Pornografia i censura" *, de Jorge Luis Borges

Declaracions de Borges arran de la decisió del jutge John M. Woosley, magistrat del districte de Nova York, que va autoritzar la difusió de l'Ulisses de Joyce, sense esmenes ni talls (N. del E.) - del bloc DESCONTEXTO