L'oci implica la necessitat d'un entreteniment mental. O, dit d'una altra manera. únicament estem ociosos de debò quan sentim aquesta necessitat. L'oci, doncs - suposa - la immunitat respecte al treball, però tambè la manca d'inquietud moral i de molesties físiques. I no tothom és capaç d'avorrir-se; el tedi exigeix una tècnica refinada i una predisposició personal ben particular; en essència: cal tenir molta imaginació, esgotar-la, i després sentir-ne l'enyorament. De fet, l'oci és essencialment perniciós. El dia que els robots de tots tipus automatitzats i més productius, concedeixin a l'home un lleure gairebé permanent, s'en podràn veure els estrallss'accentuarà, per exemple, la tendencia de la gent per culpa de l'avorriment a l'alcohol, al suïcidi i el que és pitjor, a la filosofia. Quan dificíl és estar ocupadament ociós.
Potser, com deia Fuster: en última instància, l'oci autèntic és només la mort.
Hay que saber gestionar el ocio para no aburrirse de la vida. Siempre tener algo que acer, disfrutar, tener la mente ocupada.
ResponElimina...algo que HACER!!!
EliminaO deshacer.....
ResponEliminaen eso andamos, siempre hay algo que hacer y sinó se inventa.
Eliminasiii siii...pero tu en las Canarias...¡¡¡¡¡
ResponEliminabandido ¡¡¡
...estic practicant l'oci
ResponElimina