L'oci implica la necessitat d'un entreteniment mental. O, dit d'una altra manera. únicament estem ociosos de debò quan sentim aquesta necessitat. L'oci, doncs - suposa - la immunitat respecte al treball, però tambè la manca d'inquietud moral i de molesties físiques. I no tothom és capaç d'avorrir-se; el tedi exigeix una tècnica refinada i una predisposició personal ben particular; en essència: cal tenir molta imaginació, esgotar-la, i després sentir-ne l'enyorament. De fet, l'oci és essencialment perniciós. El dia que els robots de tots tipus automatitzats i més productius, concedeixin a l'home un lleure gairebé permanent, s'en podràn veure els estrallss'accentuarà, per exemple, la tendencia de la gent per culpa de l'avorriment a l'alcohol, al suïcidi i el que és pitjor, a la filosofia. Quan dificíl és estar ocupadament ociós.

Potser, com deia Fuster: en última instància, l'oci autèntic és només la mort.