Sovint haureu sentit dir als dirigents d'un país: No s'ha d'intervenir en els afers interns d'un altre país, per exemple, és deia i diu encara en el cas de Txetxènia o alguna altra de les guerres internes oblidades, com els ofegats a la Mediterrània, que es segueixen ofegant dia si dia tambè, però per reiteració ja no són noticia i això ja no toca, i Aylan és un record difós en el temps de la nostra vergonya colectiva. 
Bofill i Mates, a 'L'altra concòrdia' ho definía així: No intervenir en el afers interns d'un altre país, es donar-se recíprocament carta blanca perquè oprimeixi, cada sobirania, els seus subdits.