La paraula caos prové del grec kháos i es refereix a allò impredictible. Però el seu significat ha anat derivant cap a desordre i confusió. El caos és present de forma contínua en la vida quotidiana. Hi ha qui el defineix com el desordre natural. Hi ha qui defensa que aquest desordre ens permet ser més creatius i flexibles. Podriem dir que el caos ens obliga a reflexionar, a fer canvis, ens situa en estat d'ebullició, ens remou i activa. Mentre que l'ordre és normatiu, forma part de la normalitat i la correcció, ho dona tot per tancat o acabat, ens relaxa i adorm i fins i tot immovilitza. El caos com a inici d'un procés, l'ordre com a final. El que ha passat aquest cap de setmana a l'Aeroport del Prat amb Vueling, no és el caos, és simplement manca de previsió i ineficiència, que diuen es comença a sol·lucionar, però per a molts viatgers i personal de terra de l'aeroport realment ha estat un caos. Com tot, es tracta de trobar l'equilibri. 
I aixó ens passa a la gent per viatjar en xancletes, a preus tirats. Quan abans nomès els rics agafàven l'avió no hi havia problemes, però ara qualsevol mindundi agafa un avió i això no és gran cosa més que transport de bestiar a l'engrós, mès o menys ordenat d'un lloc a un altre, per tant no hi ha lloc a reclamar, 'agua y ajo'. weekland sbd.