La força està en el seu missatge i en aquests moments es presenta indestructible. Mentre la policia francesa, gairebé desbordada, tracta de reconstruir els passos de l'autor de la matança de Niça i mig món es commou per la tragèdia succeïda en la cèlebre i bella promenade des Anglais, a les webs i les xarxes socials jihadistes es feliciten pel succeït. No importa si el conductor del camió és tunisià, francès, algerià o una barreja de tot això o que hagi estat o no a Síria o l'Iraq o que els seus contactes amb l'EI siguin intensos o gairebé nuls. Tot això és insignificant per a ells, per als gihadistes. El que els importa és que la seva acció és una victòria més d'un Soldat del Califat sobre els infidels Creuats, com qualifiquen des de Raqa a tots els cristians i jueus, sense distinció.

L'Estat Islàmic té un poderós departament de propaganda ideològica que ha aconseguit construir un missatge de gran solidesa i de ràpida comprensió per qui se sent atret pel món que ofereix. És potent i clar i accessible a tots des de qualsevol part del món gràcies a Internet on podem trobar l'ideari islamista perfectament editat en els seus curosos vídeos de propaganda o en els seus magnífics magazins com Dabiq o Donar a l'Islam. Unes publicacions que tenen com a element comú, a més d'una interpretació pròpia de l'Alcorà i l'Islam, una exaltació de la violència com a necessari motor de la Història.

En aquestes revistes, França té un paper destacat ja que ja ha ocupat almenys tres de les 14 portades de Dar Al Islam i gran quantitat de reportatges a major glòria i exaltació dels terroristes. Pel qui no les hagi llegit, és el món al revés. Els herois són els assassins i les víctimes i quants els donem suport som còmplices infidels als que Al·là ens reunirà a l'infern. I no és una frase retòrica, és una afirmació que es pot trobar en els peu de foto que acompanyen les il·lustracions dels reportatges dedicats a l'atemptat contra Charlie Hebdo.

És aquestes publicacions, en aquests vídeos en què s'exalta sense pudor una guerra global declarada per l'Estat Islàmic com a part fonamental del camí imprescindible per assolir el Califat Universal, això és un món únic regit només per la Sharia, la llei de Déu revelada al Profeta, els musulmans "tebis" apareixen com apòstates o infidels. De fet són considerats iguals o pitjors encara que els "croats", el que explica que la major part de la sang vessada sigui musulmana. És una obvietat, que no es pot oblidar: en aquesta guerra asimètrica els morts els posen majoritàriament els musulmans. Asimètrica pels seus dos fronts. Un visible i clar que és on hi ha combats que podríem qualificar de convencionals i l'altre front, potser menys evident, és als nostres carrers. Ahir a Niça, on el conductor del camió segur que no es va preguntar si entre les persones que atropellava hi havia musulmans. Per què havia de fer-se-la, doncs, d'haver-los, l'EI els consideraria enemics de l'Islam només el fet per assistir a un acte lúdic, festiu i pagà representatiu de valors que s'interposen en el seu camí cap al Califat.

Si, superant per un instant l'horror del crim, posem la nostra mirada sobre la potentíssima idea que anima a matar es pot concloure que estem davant d'un fenomen totalitari que difícilment desapareixerà doncs res del que subsisteix a Internet es perd. La resultant és evident: una part fonamental d'aquest combat resideix en les idees. Valors cívics i democràtics que s'han de difondre amb sinceritat, força i rigor intel·lectual perquè competeixin avantatjosament amb la indubtable excel·lència, en forma i contingut, del missatge del Califat. Un pensament tan primorosament elaborat que, com sosté el filòsof francès Philippe Joseph Salazar, perdurarà mentre hi hagi la xarxa de xarxes i que té la particularitat de produir una retòrica que converteix en armes les paraules i les paraules en armes.


El mensaje del Estado Islámico y la muerte
EDUARDO MARTÍN DE POZUELO 
Artículo publicado en lavanguardia.com
Share To:

Francesc Puigcarbó

comentaris:

29 comentaris:

  1. No crec, sincerament, que aquest missatge sigui tan elaborat com diu l'autor de l'article ni excel•lent ni res de tot això, és pura bazofia per gent de ment i caràcter limitats, mediocres i pobres d'esperit, en definitiva, per imbècils i idiotes, per aquells que miren el dit en lloc de la lluna que el dit assenyala. Per això, per mirar el dit, mai entendran la lògica de la democràcia i en ella només veuran caos i confusió. Aquest és un missatge de secta, res més. Això sí, amb la promesa, no pas del cel musulmà, sinó del cel dels media i la fama, efímera, que donen.

    Quan passen aquestes coses, des del juny Orlando, Bangla Desh, Bagdad i ara Niza, gairebé en total 500 morts en més i mig, sempre recordem al trio de les Azores, i ho fem amb raó, però gairebé mai parlem d’aquests països i de les seves societats o comunitats que, suposo, alguna mena de responsabilitat tindran amb tot plegat.

    El món ha petit guerres terribles i no recordo cap, excepte el conflicte palestí, no sé si l’Irlandès, que tingués aquestes conseqüències.

    Què van fer els japonesos quan van perdre la seva guerra? , i Vietnam?, i Cambodja? I les guerres africanes? A l’Àfrica del Sud, els negres anaven posant bombes pel món?


    ResponElimina
  2. darrere hi ha d'haver dos o tres que pensin, fanàtics pero que saben el que es fan, o ni tan sols fanàtics, que això de Estat Islàmic poc o res té a veure amb la religió. De fet, el fenòmen va sorgir a ran de l'atac a Iraq i a Saddam Hussein, aquí va començar tot. PERÒ NO ENS PODEM CONFONDRE, estat Islàmic és una franquicia que mata, quan, com i on vol, i no hi ha res a fer. Per això no cal elaborar gaire el discurs, el d'Orlando no era religiós i el d'ahir a Niça tampoc, més aviat un homosexual reprimit l'un i un maltractador i camorrista l'altre, però maten, aquest es elñ problema, el greu problema d'Europa i dels seus que en maten més que dels nostres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí aquests dos, com dius, el d'Orlando i el d'ahir, no es van fer sota el nom de la religió, no cal doncs aquest article parlant de lo molt refinat que és el seu discurs.

      Aquests cassos concrets comencen amb l'enfonsament d'Irak, sí, però el radicalisme islàmic sunita i xiita, comencen molt abans, també amb actes terroristes en els seus propis paisos que aquí ens passaven desapercebuts. Egipte, Libia, Argèlia, Bosnia, Caucassus rus, Afganistan, Palestina, el paper d'Iran... Sembla que el terrorisme hagi començat ara

      Elimina
  3. L'espècie humana és com és, la religió, sigui la que sigui, és una excusa per estossinar, com ho han estat les idees polítiques, el racisme o fins i tot la fraternitat universal imposada per la força, potser que aterrem al món real en algun moment, i hi ha qui té idees radicals o estranyes i no mata ningú, passi el que passi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i si eliminàvem de sóc arrel totes les religions, ens constinuariem estossinant, ja trobariem l'excusa.

      Elimina
  4. Precisament el 14 de juliol si l'analitzem a fons va ser això, molt bones idees i una excusa per tallar caps a tort i a dret, culpables, innocents, indiferents i fins i tot els del partit, què hi farem, un altre tema són les lectures mítiques i els himnes coratjosos que criden també a estossinar, vegis la Marsellesa

    ResponElimina
    Respostes
    1. aixó de les cel·lebracions, poque n'hi ha de legitimades, la majoria no passen la prova del cotó.

      Elimina
  5. No ho sé peletero, és LA OPINIÓ D'EDUARDO MARTIN DE POZUELO, que és un expert en el tema, però no és un fenómen simple, ans al contrari és complex...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no és un fenomen simple, tot el contrari, és molt complex. El Sr. de Pozuelo és, efectivament, un expert, però m'ha semblat que s'equivocava al parlar d'excel·lència, però igual l'equivocat sóc jo.

      Salut.

      Elimina
  6. Amb la JÚLIA en su primera intervención
    Salut

    ResponElimina
  7. O potser tots dos, o cap dels dos, ja et deia que es molt més complex del que sembla i alhora es possible que sigui molt simple, molt primari, però almenys un o dos que remenen els fils, saben molt bé el que es fan, per on vamn i cap on han d'anar. La solució.la única solució - ja ho vaig dir fa temps - és l'aïllament, de la mateixa manera que es varen expulsar en un moment determinat als jueus, s'han d'expulsar d'Europa a tots, tots els musulmans, i per suposat, que els autèntics terroristes primigenis com EUA, Gran Bretanya, Russia, França i Espanya deixin de vendrels'hi armes, a pedrades i cops de puny poc de mal farien.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De debò creus aquesta barbaritat?, com diu el Trump que s'ha d'actuar?

      Elimina
  8. no hi ha cap més sortida, o això o acabarem prenent mal de veritat. De fet, amb la segona opció, deixar de vendre'ls armes, evitariem l'expulsió, pero ni una cosa ni l'altra es durà a terme i aixì, ens aniran matant mica en mica, quan, com i allí on vulguin. Bonic panorama...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu que pensis així. Mai aquestes solucions d'expulsions han portat res bo, tot el contrari, en estat l'origen de grans calamitats i injustícies com aquesta que anomenes, la dels jueus i després dels moriscs. Espanya en bona part és la conseqüència perversa d'aquests fets, la seva misèrica econòmica i moral. I ara tu vols fer el mateix? alinean-te amb el Trump i la Le Pen? Per Déu!!!

      Costa d'entendre la democracia, oi?, no dona certeses, oi?, és incòmoda, arriscada, oi?, amb aquesta actitud et poses a la alçada de tota aquesta colla, tal qual.

      Elimina
    2. Perdó: han estat l'origen de grans...

      Elimina
  9. no hi ha democracia, es un sucedani, una farsa, no existeix, és una representació. Per cert, són aquests demòcrates els que venen armes als terroristes, als altres terroristes, vull dir.
    Els que ens maten a nosaltres mica en mica, i a gent innocent, tu mateix....

    ResponElimina
  10. És clar que és una representació!!, que et pensaves que era?, és clar que és una farsa, què volies que fos? Un convent de monges verges? Les úniques que no són representacions ni farses són les dictadures. De què et penses que va aquest joc? I ara tu, com d'altres, heu trobat la solució, expulsar als musulmans!!, atrinxerar-nos, no pasarán!!

    Ostres, quina pena, quina decepció.

    ResponElimina
  11. és un suggeriment, ah! per cert, potser no te n'has adonat, però tu vius en una dictadura. Una dictadura que ven armes a aquests terroristes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí (emperadriu austríaca), gràcies per fer-m'ho saber. Ergo, expulsem als musulmans, magnífic!!!

      Elimina
  12. o deixe'm de vendrels-hi armes, ja t'ho he dit. Pensa que dels que més en maten són dels seus, no dels nostres, però sense armes, ho tenen molt dificil i si els hi deixem de comprar petroli tambè seria una manera de collar-los.
    AIXÒ ÉS UNA GUERRA! i a la guerra no es poden tenir manies, ho sento, es tracte d'ells o nosaltres, fixa't que el principal país terrorista del món, els EUA, varen bombardejar Hiroshima i Nagasaki, i que els hi va passar?..... res, envcara cínicament ho varen justificar que era una manera d'evitar morts, i n'havien matat més de cent mil.

    ResponElimina
  13. És clar que és una guerra.

    Sempre hi haurà gent que els vendrà armes mentre tinguin amb què pagar-les. I sempre hi ha alguna cosa amb la que pagar, petroli o drogues.

    Aquesta dicotomia que fas de ells i nosaltres és falsa i perversa i molt equivocada perquè és, precisament, l'origen del mal que estem patint i que vols erradicar. Mal anem si els posem a tots en un sol sac. A més d'injust agrejarem la situació.

    La majoria dels morts és entre ells, cert, i això indica que una de les causes importants, no l'única, és la secular rivalitat sunnita i xiïta. Això que passa ara és bàsicament una guerra entre ells, per això, i després del desastre de la guerra, ha petat Irak i està a punt de fer-ho Síria, i els kurds defensant el poc que tenen, i els cristians tots fugits. En aquest moment, els radicals que maten són els radicals sunnites. Tot el món xiïta els està combatent. USA ja no compra petroli a ningú, ha fet els deures, i s'ha donat la ma amb Iran. A Arabia Saudita no li ha agradat gens aquest acord. Els palestins neutralitzats i Israel que s'ho mira tot de reull. Tot està canviant i més que canviarà.

    En fi, un niu de vespes.

    ResponElimina
  14. canviarà a pitjor al pas que anem, Turquia si que els hi compra petroli, i ja m'agradaria veure qui més si ho poguessim saber. Ara que ho esmentes, el genocidi que s'està fent amb els cristians es terrible i no s'en parla massa. Ah! dir: 'els palestins neutralitzats' em sembla un cínic eufemisme; ho sento, em sembla que no ens posarem pas d'acord en aquest tema, jo ho deixaria còrrer, tampoc podem fer-hi res.

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament, deixem-ho estar, és evident que estem en galàxies diferents i molt allunyades. Però, perquè dius que és un cínic eufemisme dir que els palestins estan neutralitzats? Prou greu que em sap malgrat la simpatia que tinc pel món jueu. La seva causa no està passant, precisament, per bons moments, la guerra actual els ha tret del focus d'atenció, polític i mediàtic, sembla que siguin, pobres, un actor secundari.

      Elimina
    2. http://blocfpr.blogspot.com.es/2014/07/la-veritable-historia-oculta-de-gaza.html

      aquest text diu moltes coses sobre el poble escollit, que em temo no comprtirás, encara que aquí es tan difícil saber la veritat, tan difícil

      Elimina
    3. No facis judicis de valor sobre el que comparteixo o no comparteixo, t'equivocaràs molt. I no confonguis tampoc el poble jueu amb l'Estat d'Israel, un error habitual i molt greu.

      Elimina
  15. en això tens raó, però una cosa porta a l'altre, passa com amb els catalans, una cosa es el poble català i l'altra el Govern català, però es posa tot en el mateix cistell.

    ResponElimina
  16. no és fàcil, pedro hauria de fer-ho, tenim tanta informació que estem desinformats i no sabem on és, si que és que existeix, la veritat, la realitat dels fets fa difícil saber-ho, deia no sé qui, que la veritat és un mirall trencat en mil bocins del que cadascú en té un d'ells. Mentre, emmig d'aquests dubtes, hi ha moltes víctimes, moltes més a la banda palestina que a la israeliana. Ah! i aquí no hi ha innocents ni a una banda ni a l'altra....

    ResponElimina

About Me