La força està en el seu missatge i en aquests moments es presenta indestructible. Mentre la policia francesa, gairebé desbordada, tracta de reconstruir els passos de l'autor de la matança de Niça i mig món es commou per la tragèdia succeïda en la cèlebre i bella promenade des Anglais, a les webs i les xarxes socials jihadistes es feliciten pel succeït. No importa si el conductor del camió és tunisià, francès, algerià o una barreja de tot això o que hagi estat o no a Síria o l'Iraq o que els seus contactes amb l'EI siguin intensos o gairebé nuls. Tot això és insignificant per a ells, per als gihadistes. El que els importa és que la seva acció és una victòria més d'un Soldat del Califat sobre els infidels Creuats, com qualifiquen des de Raqa a tots els cristians i jueus, sense distinció.

 L'Estat Islàmic té un poderós departament de propaganda ideològica que ha aconseguit construir un missatge de gran solidesa i de ràpida comprensió per qui se sent atret pel món que ofereix. És potent i clar i accessible a tots des de qualsevol part del món gràcies a Internet on podem trobar l'ideari islamista perfectament editat en els seus curosos vídeos de propaganda o en els seus magnífics magazins com Dabiq o Donar a l'Islam. Unes publicacions que tenen com a element comú, a més d'una interpretació pròpia de l'Alcorà i l'Islam, una exaltació de la violència com a necessari motor de la Història.

 En aquestes revistes, França té un paper destacat ja que ja ha ocupat almenys tres de les 14 portades de Dar Al Islam i gran quantitat de reportatges a major glòria i exaltació dels terroristes. Pel qui no les hagi llegit, és el món al revés. Els herois són els assassins i les víctimes i quants els donem suport som còmplices infidels als que Al·là ens reunirà a l'infern. I no és una frase retòrica, és una afirmació que es pot trobar en els peu de foto que acompanyen les il·lustracions dels reportatges dedicats a l'atemptat contra Charlie Hebdo.

 És aquestes publicacions, en aquests vídeos en què s'exalta sense pudor una guerra global declarada per l'Estat Islàmic com a part fonamental del camí imprescindible per assolir el Califat Universal, això és un món únic regit només per la Sharia, la llei de Déu revelada al Profeta, els musulmans "tebis" apareixen com apòstates o infidels. De fet són considerats iguals o pitjors encara que els "croats", el que explica que la major part de la sang vessada sigui musulmana. És una obvietat, que no es pot oblidar: en aquesta guerra asimètrica els morts els posen majoritàriament els musulmans. Asimètrica pels seus dos fronts. Un visible i clar que és on hi ha combats que podríem qualificar de convencionals i l'altre front, potser menys evident, és als nostres carrers. Ahir a Niça, on el conductor del camió segur que no es va preguntar si entre les persones que atropellava hi havia musulmans. Per què havia de fer-se-la, doncs, d'haver-los, l'EI els consideraria enemics de l'Islam només el fet per assistir a un acte lúdic, festiu i pagà representatiu de valors que s'interposen en el seu camí cap al Califat.

 Si, superant per un instant l'horror del crim, posem la nostra mirada sobre la potentíssima idea que anima a matar es pot concloure que estem davant d'un fenomen totalitari que difícilment desapareixerà doncs res del que subsisteix a Internet es perd. La resultant és evident: una part fonamental d'aquest combat resideix en les idees. Valors cívics i democràtics que s'han de difondre amb sinceritat, força i rigor intel·lectual perquè competeixin avantatjosament amb la indubtable excel·lència, en forma i contingut, del missatge del Califat. Un pensament tan primorosament elaborat que, com sosté el filòsof francès Philippe Joseph Salazar, perdurarà mentre hi hagi la xarxa de xarxes i que té la particularitat de produir una retòrica que converteix en armes les paraules i les paraules en armes.


El mensaje del Estado Islámico y la muerte
EDUARDO MARTÍN DE POZUELO 
Artículo publicado en lavanguardia.com