Si Déu va crear el món, va ser per por de la solitud, aquesta és l'única explicació de la Creació. La nostra raó de ser, la de les seves criatures, consisteix únicament en distreure el Creador. Pobres bufons, oblidem que vivim drames per divertir a un espectador els aplaudiments encara ningú ha sentit sobre la terra ... I si Déu ha inventat als sants - com a pretext de diàleg - ha estat per alleujar encara més el pes del seu aïllament. Pel que fa a mi, la meva dignitat exigeix que li oposi altres solituds, sense les quals jo només seria un pallasso més.
Hi ha éssers dels que Ell no pot ocupar-se sense perdre la seva innocència.
La nostra benaurança rau en haver descobert l'infern en nosaltres mateixos. On ens hagués portat la seva representació exterior? Dos mil anys de terror ens haguessin conduït al carreró sense sortida o al suïcidi. Quan es llegeix la descripció del Judici Final que fa Santa Hildegaard, s'avorreixen tots els paradisos i tots els inferns i es congratula un de la seva transposició subjectiva. El que ens salva és la psicologia, aquesta prova de la nostra frivolitat. Per a nosaltres el món no és sinó un accident, un error, una relliscada del jo.
E.M.CIORAN
En todo caso será un resbalón del Señor, en cuanto al tema de la creación.
ResponEliminaY la preposición ha de ser a la inversa, nosotros somos el accidente respecto al mundo, porque hemos venido a él, no él a nosotros.
Un abrazo..turista ¡¡
nosotros lo que somos es un error, el error dentro de la naturaleza.
ResponEliminaEl lunes seré turista.