Són història viva del cine espanyol. Van ser les primeres espases d’una indústria que, després del franquisme, es va haver de reinventar completament. Fonamentals, transgressors i taquillers. Espanya no s’entén sense la seva filmografia. Però, ¿on són avui? A molts llocs, excepte darrere d’una càmera. Amb les altes excepcions de l’hiperactiu Carlos Saura i l’exitós Emilio Martínez-Lázaro, els realitzadors espanyols més veterans han anat optant per tancar la porta al cine. O el cine (més ben dit, la indústria) els ha tancat la porta a ells. Molts segueixen tenint guions en un calaix. «Però ningú et demana que obris el calaix», diu José Luis Cuerda, que, als 69 anys, és un venerable escriptor, cellerer i tuiter, Imanol Uribe (66) José Luis Cuerda(  ) i algun que em deixo...., tots ells tenen els seus guions tancats en un calaix que, com ens recorda Cuerda: ningú els demana que l'obrin....

Fernando Colomo al mig de la foto

... però el que més greu em sap de tots és Fernando Colomo, als 70 anys, Colomo també s’ha hagut de reinventar personalment i professionalment. L’autor de Tigres de papel (retrat dels progres de la transició que el 1977 va arribar a estar sis mesos en cartell) s’ha divorciat, ha hagut de tancar la seva productora després de declarar suspensió de pagaments, ha patit una malaltia (de la qual està recuperat) i s’ha venut la casa. La seva última pel·lícula és de l’any passat: Isla bonita, humil i preciosa cinta que es va poder rodar gràcies als diners prestats per dos empresaris amics, un d’ells Marcos de Quinto (Coca-Cola). La bona notícia és que TVE acaba de comprar el film, així que d’aquí poc temps «potser» veurà alguns diners.

No sabia com habia hagut de rodar Isla bonita (Menorca) quan la vaig veure fa poc, una pel·lícula deliciosa per cert, i en la que en certa manera Colomo ja ens explica les dificultats del protagonista (ell mateix) per rodar el documental que li financia sense que ell ho sàpiga el seu amic.

Manuel de Oliveira fa rodar pel·lícules dins als 102 anys, Bergmann, fins als 90, Éric Rohmer als 80, Hithckock rodaba el seu últim film als 78, i podria seguir, de la mateixa manera que Aznavour actua encara (amb molt d'exit i plenes facultats) als 92 anys.

Però aquí jubilem al personal aviat, no s'accepta ningú que sigui gran o vell com animal de companyia, i així ens va.