És perillós de guanyar-se l'enemistat d'un estùpid, perquè els estùpids solen ser més nocius que no pas ho són els malvats. Però, de més a més, resulta moralment molt incòmode aquesta situació: amb un estùpid per enemic sempre tenim la sensació d'estar fent el ridícul, deia Fuster, I és que el pitjor de l'ésser humà és l'estupidesa. És el pitjor enemic, els estúpids causen més dany que els malvats. Per què? Perquè l'estupidesa ens deixa indefensos davant la realitat. A poc a poc ens anem suïcidant, no escoltem els senyals que ens dóna el món, i així ens va....
(*) 'Estic amb un estúpid' la pancarta que penja d'una biblioteca al costat d'un centre comercial - a la foto -
Tags:
ACTUAL
Tenemos la costumbre de catalogar a los "demás".
En muchas ocasiones me pregunto sino me catalogarán a mí , seguro que si.
No judiquis i no seràs judicat, diuen, pero no és així cataloguem i som catalogats.....
Mi difunto padre decia:
"Nunca discutas con un estupido, te pueden acabar confundiendo con él".
Y si es un estúpido con "mando en plaza"....peligrosisimo, letal...
Un saludo
Y HAY UN MONTÓN DE ELLOS, DE LOS DE MANDO EN PLAZA, QUIERO DECIR
Por cierto voy a robarte la foto, para el blog de mi pueblo...
Me hizo gracia, la publiqué en Collonades hace tiempo, pero es auténtica, no es ningún montaje...
El veritable problema dels estúpids és que sempre pensem que ho són els altres i mai nosaltres mateixos. Estar amb estúpids, parlar amb estúpids, conviure amb estúpids, etc. I, el divertit i lamentable alhora és que aquesta, precisament, és la prova que l'estúpid som nosaltres.
Ai! de la supèrbia!!
amén....