Cada vegada que Demetrio Fernández, bisbe de Còrdova, obre la boca, li esclata dins una bomba fètida i el seu alè es fa verb pudent. Com de sofre. El de la maxifaldilla negra va deixant al seu pas un rastre pudent, un rosari de perles ensangonades que s'enfila en forma de declaracions públiques: si un dia el presumpte cèlibe carrega contra el divorci, a l'altre considera la fecundació in vitro una cosa de bruixes i dimonis ("aquelarre químic de laboratori"), deixa anar que la UNESCO té un pla per "fer que la meitat de la població mundial sigui homosexual" o deixa clar que "a la llar" l'home "representa l'autoritat" mentre que les dones han de "donar calor, acollida i tendresa".

La seva última pestilència oral ha estat referir-se a la ideologia de gènere com "una bomba atòmica que vol destruir la doctrina catòlica i la imatge de Déu en l'home i la imatge de Déu Creador". La frase sembla de Charles Manson. Ja m'entenen: un d'aquests tipus que surten emmanillats de l'escenari d'un crim llançant proclames sobre la salvació del món. Però Demetrio no és un boig sanguinari sinó un senyor que la seva violència és subvencionada pels pressupostos generals de l'Estat espanyol. Pertany a una banda llatina de la qual també formen part Juan Antonio Reig Pla, bisbe d'Alcalá d'Henares, i Joaquín M. López de Andújar i Cánovas del Castillo (Déu n'hi do!), Bisbe de Getafe. Tots ells han carregat contra la Llei de protecció integral contra la discriminació per diversitat sexual i de gènere, que l'Assemblea de Madrid va aprovar recentment per unanimitat. Amb Antonio Cañizares, bisbe de València, són la boca armada del nacionalcatolicisme patri.

Aquesta banda homòfoba, misògina i sexista seria desmantellada ipso facto si en comptes de maxifaldilla seus membres portessin pantalons cagats, si en comptes del solideu carmesí portessin al cap una gorra amb la visera per darrere. Lluny d'això, la banda de la maxifalda està finançada amb els nostres impostos i gaudeix d'insultants privilegis fiscals: l'Església Catòlica té més de 100.000 immobles a Espanya però està exempta de pagament de l'IBI, per exemple. Aquesta escandalosa injustícia es basa en l'acord internacional assolit entre l'Estat espanyol i el Vaticà el 1953, en plena dictadura franquista. El concordat va ser ratificat en 1979. I fins avui: ni els governs del PP ni els del PSOE han derogat aquest acord amb caràcter de llei que és contrari a la nostra Constitució, ja que suposa una discriminació cap a les persones per raons de credo religiós, així com una violació de la separació de poders Església-Estat.

Que els mantinguts Fernández, Reig, López o Cañizares s'atreveixin a interferir en les decisions adoptades pels òrgans democràtics hauria de ser perseguit pel Ministeri de l'Interior. El que passa és que l'altre Fernández, el ministre, l'ho deu haver de consultar Marcelo, el seu àngel de la guarda, que és l'enllaç sindical dels de la maxifaldilla i hi haurà posat el crit al cel (per cert, com àngel que és, ¿Marcelo portarà també faldilla llarga o taparrabos de querubí?). En fi, seguim. Ja hi peticions particulars i denúncies davant la Fiscalia perquè actuï davant del bisbe d'aquesta ciutat i davant de tots els que han signat el vergonyós manifest contra una política de gènere que ve, precisament, a protegir les persones dels crims morals dels de la sotana. Entre ells, una homofòbia que fa pudor encara més si tenim en compte l'embolic que es porten els capellans amb les seves pròpies maxifaldilles.

I per això està la Fiscalia: per combatre també els delictes d'odi. Perquè les declaracions dels bisbes són bombes fètides que encoratgen la violència homòfoba. Paraules bomba que atempten contra l'honor i la dignitat de totes les persones, atempten contra les institucions i les normes, i donen armes per a una discriminació que, cada vegada més, arriba a l'agressió física. Els de la banda llatina de la maxifaldilla inciten a l'odi i són, en última instància, còmplices de cada cop de puny que rep una persona homosexual, de cada cop de peu que es descarrega sobre una persona transsexual.

La Fiscalia ha d'actuar, sí, com ha de fer-ho davant de qualsevol indici de delicte. Però no n'hi ha prou. Ha de resoldre d'una vegada per totes la qüestió de fons: que la jerarquia eclesiàstica segueixi tenint predicament mediàtic perquè el poder de l'Església Catòlica no està deslligat dels poders de l'Estat. Mentre aquesta inconstitucionalitat no es corregeixi, cada vegada que obri la boca un membre de la banda llatina de la maxifaldilla expelerá un aire tòxic per a una societat que, amb enorme esforç dels col·lectius afectats, avança cap al respecte, la igualtat de gènere, la llibertat i la no discriminació. I els mitjans es veuran obligats a recollir la seva llavor del mal.
tret de:Zona Crítica
eldiario.es - opinió