.

BLOCS D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ


UNAMUNO I BARCELONA


Don Joan Maragall i don Pere Coromines foren molt amics de don Miguel de Unamuno. Van intercanviar cartes, van visitar-se, es llegien mutuament. Unamuno, enrolat en aquella entente de col·legues, hagué de fer un esforç per 'comprendre' Catalunya. Com no podia no ser, no tardà a confondre-ho tot, i es despenjà propugnant una edxtemporània i estupefactiva 'catalanització' d'Espanya. Procedent de la seva Salamanca marginal, avesat a una concepció 'latifundista' del món, el contacte amb Barcelona l'inquietà. 'Es un vasto arrabal de Tarascon' digué, de seguida. Tot li semblava 'fachada'. I encara: va escriure, amb uns versos increïbles. Per a un home que s'ha de morir, ¿que podia significar tot 'alló' que li ensenyaven a Barcelona?. Res més que inanitat, crua i nua, inanitat: 'estètica', 'façana', 'tartarinades'. La burgesia, el molestava; el tràfec de la feina, del lucre, de l'empresa, del càcul, del luxe, se li feia inintel·ligible. El proletariat, anarquista, i ell tambè ho era a la seva manera, no li resultava menys estrany: els obrers aspiraven a l'acràcia per raons - de classe - que ell es resistia a acceptar. Els mateixos intel·lectuals, els escriptors indígenes, li semblaven petulants, versatils, mones de París, frivols. Maragall, Coromines i potser algú més en serien l'excepció....

La cosa ja ve de vell, no és d'ara que no ens entenen.

JOAN FUSTER
Indagacions i Propostes

4 comentaris :

  1. Parles d´ Unamuno, si d'un de Salamanca de terra endins. Les teves paraules em porten a la memòria altres que va efectuar CARLES BARBA, un documentalista excepcional de Barcelona. No fa molt explicava una entrevista amb SALVADOR ESPRIU, i deixava unes notes del que li havia comentat en una entrevista: "...aquet est és un país petit i mesquí. Tan petit i tan mesquí que només dóna per a un poeta, i per això diuen que sóc el poeta nacional de Catalunya. Quan mori s'hauran d'inventar un altre (sic).

    Espriu està a l'altura de Joan Maragall i don Pere Coromines. Per descomptat no tot el que afirma Unamuno i el seu permanent estat d'angoixa és plausible, però don Unamuno és molt Unamuno com per passar per alt la seva apreciació.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. el text és de Fuster, però dona a entendre que Unamuno no va entendre res de Catalunya, si va ser així, no ho sé. Quan a Espriu no em mereix gaire credit res del que pugués dir. Que es pot esperar d'un senyor malcarat amb pinta d'escribent.

      Elimina
  2. A mi ja no m'amoina que no m'entenguin mentre no es fiquin en la meva vida.

    Jutjar a les persones (Espriu) pel seu especte és un error greu de judici igual que fer-ho dels països pel seu tamany.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De sempre li he tingut mania, no ho puc evitar, Espriu seria com Manel pero en poeta. Hi ha persones o gent que en cau malament i no saps per què, Espriu en seria un cas i Manel un altre. Coses meves.

      Elimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed - OddThemes