Per què tanta obstinació a constitucionalitzar l'estat d'emergència?.

Després d'haver anunciat en la seva entrevista del 14 de juliol, un proper aixecament de l'estat d'emergència, el president François Hollande el perllonga, l'endemà, per 3 mesos més. Això pot semblar una reacció davant l'atemptat perpetrat a Niça. Però, si anem una mica més enllà, la decisió significa un nou pas en la transformació de l'Estat. Contràriament a les aparences, l'objectiu no és lluitar contra el terrorisme sinó passar d'un poder provinent del Poble i sotmès a certs controls, a un poder discrecional que actua al servei dels Estats Units i per compte d'aquest país.

L'Estat policíac, forma postmoderna de l'Estat nacional

Amb la incorporació de l'estat d'emergència, s'imposa a la Constitució una funció penal i el dret penal es converteix en constituent. Es invertir el paper de la Constitució. Si és el document on s'inscriuen els drets, la Constitució passa a ser el document que anul·la els drets, que estipula l'omnipotència del poder, en particular la de l'aparell policial.

El Consell d'Estat, per cert, així ho va percebre clarament en expressar la seva opinió sobre el projecte governamental destinat a incloure l'estat d'emergència a la Constitució de la República Francesa. Per al Consell d'Estat aquest text «no és una simple clarificació» sobre la llei de 1955 sinó que presenta «un efecte útil» per a proporcionar «un basament inqüestionable» a les mesures policíaques, per «sotmetre exclusivament al control del jutge administratiu» en comptes de sotmetre-les al jutge judicial. La constitucionalització de l'estat d'emergència permetria legitimar tot el que fes la policia, ampliant considerablement les seves prerrogatives, ja que s'hauria de sotmetre només al jutge administratiu, que no compta amb els mitjans ni amb l'autoritat necessària per exercir aquest tipus de control. D'aquesta manera, la Constitució estableix i legitima també el resultat del conjunt de reformes del sistema de justícia i la liquidació del jutge d'instrucció.

La constitucionalització de l'estat d'emergència legalitza un procés de desmantellament de l'Estat de Dret que fa de l'aparell policial el nucli de l'Estat nacional. Però això no vol dir que aquesta forma d'Estat sigui realment independent. Si bé conserva la prerrogativa vinculada al manteniment de l'ordre -però no les prerrogatives vinculades a la guerra, a la moneda o la política econòmica-, resulta que les policies europees es veuen directament organitzades per l'FBI. En efecte, la policia federal nord-americana organitza els equips mixtes d'intervenció, però gràcies a les seves iniciatives també ha aconseguit influir significativament en les legislacions europees, tant en les nacionals com en les de la de la pròpia Unió Europea, en matèria d'intercepció de les comunicacions, de control d'internet, en la creació de nous tipus de incriminacions específiques al terrorisme així com pel que fa les reformes dels aparells policials i judicials.