About Me

11/8/16

POSTCREIXEMENT


Niko Paech: "L'Europa unida ha proposat una promesa sociopolítica irrealitzable". Paech és un teòric del postcreixement, un tema que aquí ja se n'ha parlart en més d'una ocasió. A 'el periódico', l'han entrevistat:
Treballar 20 hores a la setmana, viatjar menys, consumir menys. Niko Paech és un dels crítics més importants del creixement econòmic a Alemanya. Doctor en Economia, fa classes a la Universitat Carl von Ossietzky a Oldenburg.

–Vostè proposa tancar el 75% dels aeroports alemanys o la meitat de les autopistes. ¿De què s’ocupen les seves investigacions?
–De la sostenibilitat i de l’economia sense creixement. A Europa consumim més recursos dels que estan disponibles. ¿Com poden viure les persones bé i consumint menys? Si reduïm el PIB a la meitat, només tindríem la meitat d’ingressos. Per això hem de repartir el temps de feina a 20 hores setmanals. Amb la resta podríem treballar en autoproveïment. Aquesta dualitat faria les nostres economies més estables. No seríem tan dependents de la tècnica, dels diners, els mercats, les empreses ni de l’Estat.

–¿L’economia del postcreixement és el mateix que el decreixement de Serge Latouche?
–Coincidim que hem d’acabar amb l’obsolescència, que les coses estan fetes per trencar-se ràpidament. Viure amb menys ingressos significa aprendre a improvisar. Ser menys mòbils. Hi haurà menys vols. Els cotxes només s’usaran de forma col·lectiva. Utilitzarem els tèxtils més temps i repararem més coses.

–¿No és possible fer el mateix que ara amb energia neta? Alemanya està sortint de la nuclear.
–No. Des del meu punt de vista el canvi energètic alemany és un fracàs. No tenim una xarxa adequada ni capacitat per emmagatzemar l’energia. No es té en compte que la producció de béns que consumim aquí té lloc en un altre lloc, a la Xina. Encara que canviem el nostre sistema energètic, el canvi energètic ha de ser allà. Si obliguem l’Àsia a passar-se a un sistema sostenible, els productes serien tan cars que no els podríem pagar. Necessitem rebaixar les nostres expectatives de productes de manera radical.

–¿Creu que una regulació dels mercats financers aniria en el camí correcte?
–Regular els mercats és molt complicat. És més encertat establir un marc ecològic. És a dir, avisar als mateixos productes de quant CO2 s’emet durant la producció, de manera que siguin les persones les que deixin d’utilitzar determinats productes. També necessitem bancs cooperativa que siguin més petits. No se’ls hauria de permetre especular, sinó només les funcions bàsiques: que el capital es produeixi quan les persones estalvien.

–¿Què opina de l’euro?
–Per mi l’euro ha sigut un fracàs, així com la integració europea. Optaria per introduir monedes regionals. L’Europa unida ha proposat una promesa sociopolítica irrealitzable. Tots esperaven de l’euro més consum. El resultat: uns estats s’endeuten en gran manera i altres se’n beneficien, com Alemanya. Els països han de viure en dignitat, sense una pobresa greu, que hi hagi assistència mèdica, un bon sistema educatiu. Però no hi ha un dret a la societat de consum. Una indústria moderna però modesta, que complementi una producció autòctona i d’autoproveïment seria l’alternativa. A Espanya hi ha projectes en aquesta direcció, en part per la mateixa necessitat. Espanya té l’oportunitat de sortir de la crisi convertida en una economia del postcreixement.

–¿S’està movent alguna cosa en la política en aquest sentit?
–En la política no s’ha canviat. Hi va haver una comissió parlamentària en què es va discutir sobre el creixement, però sense resultats.Una política en contra del creixement pressuposa dir: la festa s’ha acabat. Podem intentar portar a terme el procés de decreixement de forma ordenada, a través de l’impost de successions, d’una reforma de les finances, d’un sistema educatiu que ensenyi l’autoproveïment, per sobreviure amb menys diners.

-¿Està a favor de la renda bàsica?

Una renda bàsica universal és una altra promesa que no és possible mantenir i és una conseqüència de la societat de consum. D'on sortirà el finançament? Tots els estudis que defensen la renda bàsica universal es basen en el creixement econòmic. Estic a favor d'una renda bàsica per a persones que retornen una mica a la comunitat o per a persones que no poden treballar i ho necessiten.


SHARE THIS

4 comentaris:

  1. Tu i jo ho em parlat mil vagades...
    El paio está en lo cierto.
    Consumir menos, viajar menos, tener sólo un par de cosas de lo mismo...
    No hace falta más...no hace falta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. pero el personal no està per la feina, ja ho veus!

      Elimina
  2. Ni ho estarà mai de disposada, pensar el contrari és somiar truites. Així que només queda una solució, obligar-los a consumir menys i a ser feliços. Pol Pot, perdó per la comparació, ja ho va intentar, però és veu que la gent tenia una idea diferent del que és o no necessari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pol Pot tenia una manera molt peculiar de intentar fer feliç a la gent, ara en va fer a milions feliços eternament, això és cert. Aconseguir el que diu Paech és qüestió de temps i educació però hi arribarem, o això o el caos....

      Elimina