.

BONA CRISI, ENS DIRIGIM CAP AL DESASTRE


... I ningú ho sap: en un món a la vora del col·lapse, la gent està caçant Pokémons.

¿Viu la nostra societat distreta mentre es destrueix a si mateixa? Alguns filòsofs opinen al respecte, i tots semblen coincidir en el diagnòstic. No són pocs els filòsofs que fan una diagnosi pessimista de l'estat de la nostra civilització, en termes de consciència i felicitat humana. L'última crisi econòmica, per exemple, va ser freqüentment jutjada com un símptoma superficial (econòmic, merament material) d'una crisi molt més profunda: una crisi de valors, i també de consciència. Les veus més optimistes arribaven a proclamar a aquesta crisi (i les crisis en general) com una bona oportunitat de despertar, com una dutxa freda desagradable però necessària per prendre consciència de la realitat, i sortir de la tòxica narcosi materialista que atordeix les consciències i condemna al món a una economia ciclotímica, despietada amb les persones i obsessionada amb un creixement que ni tan sols és sostenible en termes ecològics.
Hi ha una frase molt explícita de l'escriptor francès Michel Houellebecq, publicada fa uns 16 anys: "Ens dirigim cap al desastre guiats per una imatge falsa del món, i ningú ho sap".
Agut filòsof i poeta subtil, Houellebecq no dubta a considerar que el capitalisme neoliberal, amb la seva absoluta indiferència per la veritable naturalesa humana i les seves necessitats reals, està abocant a aquesta civilització "al desastre". I quan diu, poèticament, que "ningú ho sap" està assenyalant la evident dificultat de l'individu contemporani per prendre veritable consciència de l'estat carencial en què es troba, i del gran potencial de distracció ("guiats per una imatge falsa del món") que té l'economia de consum a través del seu sistema cultural associat, amb la seva prolífica producció d'espectacles, videojocs, plataformes digitals i mitjans de comunicació, i amb la seva hipertròfica indústria de l'entreteniment i la avançadíssima tecnologia al servei del seu gaudi.

"Jo crec que no és casualitat, sinó que hi ha un interès poc dissimulat del sistema en aquest potencial de distracció" -deia el filòsof espanyol Jordi Pigem en una entrevista fa molt poc a un mitjà local. "En un món a punt del col·lapse, és curiós que cada vegada hi hagi més entreteniments perquè ens oblidem de pensar, perquè amaguem el cap com estruços", afegia.


La veritat és que és no és difícil percebre certa distracció, certa inconsciència en el comportament dels éssers humans respecte al seu propi destí. Precisament Jordi Pigem deia en aquesta entrevista una frase que resumeix bé la idea i ofereix també una potent imatge poètica: "S'està enfonsant el Titanic i nosaltres ens dediquem a jugar caçant Pokémon a la coberta". La seva frase pot considerar-se una actualització de la de Michel Houellebecq, sens dubte.

En el seu llibre Bona Crisi, Pigem escriu: "La destrucció ecològica té la seva contrapartida en noves psicopatologies autodestructives. El narcisisme, l'esquizofrènia i la depressió que caracteritzen la nostra cultura es reflecteixen en el saqueig de paisatges, de comunitats i de la nostra vida interior "

A escala global, ja no es pot amagar que perseguint el desenvolupament econòmic com un ideal de benestar i felicitat, hem destruït una part important del nostre entorn natural. I a nivell psicològic individual, ja no són només els budistes que adverteixen sobre els profunds malestars que produeix el cultiu excessiu de l'ego i la individualitat, sinó els propis psicoterapeutes i sociòlegs d'occident, cada vegada més d'acord al voltant de la idea que la nostra societat està estancada en una fase adolescent i pateix de narcisisme, egolatria, ansietat i depressió ... i gran part de les persones que la composem, exposats a aquesta contaminació ambiental i educats en ella, som perfectes candidats a aquestes patologies.

"Ens ha tocat viure en la societat desorientada", deia també el filòsof francès André Comte-Sponville en una entrevista al diari 'La Vanguardia' fa 5 anys'.

El mateix Jordi Pigem, en la mateixa línia, planteja l'única pregunta possible, sorgida d'un sorpresa genuína davant el que està succeint: "Com és possible que un món amb tanta informació sobre el que estem destruint, que estem destruint la base de la nostra existència, miri a una altra banda i no decideixi canviar el rumb?".

Reuters - David Romero - rt.com

4 comentaris:

  1. Porque el ser humano es el animal que siempre tropieza mil veces en la misma piedra

    ResponElimina
  2. podriem dir que ensopega amb el mateix pokémon, A l'escrit hi ha l'enllaç al PDF de Pigem, val la pena llegir-lo, amb calma, que som a l'estiu i hi ha temps.

    ResponElimina
  3. Lo haré, amic, lo haré.
    Hoy he acompañado a TdC a Montserrat.
    Un par de autocares han llevado a casi 100 personas a visitar aquel recinto.
    Todo pagado a quien no tiene nada y está más sólo que la una.
    Cantidad de gente mayor. Cantidad.
    Hemos salido a las 9 de la mañana para llegar a las 10. En una de las explanadas hemos almorzado. Copioso almuerzo a base de cafes con leche en termos preparados, madalenas caseras, frutas y ensaimadas y Colacaos.
    A las 12 una misa especial con Fidel (un cura joven y nada carca), en la pequeña capilla que hay detrás de la Moreneta (20 minutos, ni uno más).
    Hemos bajado otra vez a la explanada y allí a la una a comer. Teníamos preparado arroz frio con maiz y pollo guisado. Agua y frucos de piña. Todo con su correspondiente servicio.
    Café un un termo de los grandes.
    Sobraba comida y los conductores de los autocares se quedaron a comer con los casi 100 abuelos y los 8 voluntarios y las 6 monjas. Se lo pasaron en grande, como uno más, ayudando también en el reparto.

    PD: No hemos encontrado ningún Pokemons, pero hemos tropezado con dosis de agradecimiento y miradas de cariño.

    Un abrazote.

    ResponElimina
    Respostes
    1. bona feina, costa poc ajudar a la gent a pasar-ho bé....

      Elimina