A l'agost el diari en paper s'aprima, poc deu passar al món, tot plegat només han rescatat 8 mil persones a la mediterrània aquest més de Juliol passat, i ja no sabem quants s'han ofegat, més de mil vaig llegir. Ja no són noticia, formen part de la rutina quotidiana informativa.
Al pare li agradaba llegir dels diaris la secció de successos, altres, solen començar per l'última pàgina: n'hi ha que miren l'horòscop, i d'altres que van directament a la secció de necrològiques. A ell, com a tots els mou més que res la curiositat, la curiositat del que realment els interessa, sense pensar que se'ls escapa que aquestes notícies solen parlar del dolor dels altres, i sobretot, obliden, que almenys, en el cas dels successos o les necrològiques, un dia d'aquests, ells en seran els protagonistes.
Els ofegats a la Mediterrània no tindran la seva esquela a cap diari, i el pare tampoc la va tenir, entre que va morir un divendres a la tarda i el neguit pel traspàs sobtat, no vàrem pensar a inserir la necrològica al diari de Sabadell. A ell, li hauria fet il·lusió tot hi no poder-s'hi veure.