L'oci és el temps lliure, la llibertat de les exigències del treball o dels compromisos socials. És com l'hora esbarjo dels nens per als adults. L'oci és el temps que passes allunyat dels compromisos com la feina o l'escola. És la llibertat de fer el que t'abelleixi, o no fer res. No és el moment de mirar fixament el rellotge, de prescindir-ne. És sortir a passejar o amb la bici i no portar el mòvil. Si llegeixes un llibre en el teu temps lliure, no hi ha pressa. L'oci és més rar per a uns que per a altres. L'oci és bàsicament llibertat fins i tot, llibertat per avorrir-se, ai! quants moments memorables ha creat l'avorriment.
L'aforisme que ve a continuació tracta sobre l'oci, Fuster va emprar en el seu moment un llenguatge que pot semblar a dia d'avui una mica anacrònic: "El dia que els Màquines automatitzades o més productives, concedeixin a l'home un lleure gairebe continu", ara és obvi que Fuster ho definiria d'una manera molt més concreta i actual, tot i que encerta a avisar-nos que el perill de l'oci, el gran perill és caure en l'avorriment, o el que és pitjor, en mans de la filosofia, i és que avorrir-se no és tan fàcil com es pensa la gent, cal un llarg aprenentatge per avorrir-se amb éstil, comme il faut, i d'aquest avorriment en poden sorgir meravelles que no cal primfilar. Ah! i l'oci ens permet quelcom bàsic que supera o deixa a banda l'avorriment: practicar el noble art de badar....
L'oci és essencialment pernicios. El dia que les màquines automatitzades o més productives, concedeixin a l'home un lleure gairebé continu - tot és possible - se'n veuran els estralls. S'accentuarà, per exemple, la tendencia de la gent a l'alcohol, a la filosofía i al suïcidi. JOAN FUSTER
Tags:
ACTUAL
Es que uno se aburre hasta de aburrirse.
Jo m'he avorrit sempre, i ara encara m'avorreixo més.
Doncs ho teniu molt fàcil, renuncieu a la jubilació i feu-vos autònoms.
Que té a veure avorrir-se amb renunciar a la pensió de jubilació? Avorrir-se és gairebé un dret Constitucional, i necessita molta pràctica. En canvi d'autónom només s'en fan els beneits, és una presa de pel, tota la vida cotitzant per cobrar una miseria.
Aquest comentari t'ha retratat de ple.
per?
Xavi, te aseguro que a veces das pie a confusión.
Siempre hablas de la ironía, pero en ocasiones te veo lejos de ella.
Salut
Tens raó Miquel, de vegades estic fora D'ella.