L'oci és el temps lliure, la llibertat de les exigències del treball o dels compromisos socials. És com l'hora esbarjo dels nens per als adults. L'oci és el temps que passes allunyat dels compromisos com la feina o l'escola. És la llibertat de fer el que t'abelleixi, o no fer res. No és el moment de mirar fixament el rellotge, de prescindir-ne. És sortir a passejar o amb la bici i no portar el mòvil. Si llegeixes un llibre en el teu temps lliure, no hi ha pressa. L'oci és més rar per a uns que per a altres. L'oci és bàsicament llibertat fins i tot, llibertat per avorrir-se, ai! quants moments memorables ha creat l'avorriment.
L'aforisme que ve a continuació tracta sobre l'oci, Fuster va emprar en el seu moment un llenguatge que pot semblar a dia d'avui una mica anacrònic: "El dia que els Màquines automatitzades o més productives, concedeixin a l'home un lleure gairebe continu", ara és obvi que Fuster ho definiria d'una manera molt més concreta i actual, tot i que encerta a avisar-nos que el perill de l'oci, el gran perill és caure en l'avorriment, o el que és pitjor, en mans de la filosofia, i és que avorrir-se no és tan fàcil com es pensa la gent, cal un llarg aprenentatge per avorrir-se amb éstil, comme il faut, i d'aquest avorriment en poden sorgir meravelles que no cal primfilar. Ah! i l'oci ens permet quelcom bàsic que supera o deixa a banda l'avorriment: practicar el noble art de badar....
L'oci és essencialment pernicios. El dia que les màquines automatitzades o més productives, concedeixin a l'home un lleure gairebé continu - tot és possible - se'n veuran els estralls. S'accentuarà, per exemple, la tendencia de la gent a l'alcohol, a la filosofía i al suïcidi. JOAN FUSTER