A l'Edat Mitjana s'havia de pagar com a delme un deu per cent de la collita a l'esglesia, més el que s'havia de pagar al Sr. Feudal, eren els serfs, súbdits o antics esclaus els qui ho feien sotmesos per aquests dos poders Esglesia i Estat. Com el Srs. Feudals sempre estaven embrancats en guerres solien exigir més i més delmes als seus servents, servents que en alguna ocasió límit es rebel·laven per treure's del damunt aquest jou fagocitari i opressor. De fet, l'ùnic que ha canviat és que les guerres actuals dels senyors feudals són econòmiques, i en principi ha desaparegut el dret de cuixa, Cert és tambè que a l'Edat Mitjana no hi havia sindicats, ara n'hi han, però com si no hi fossin, i l'esquerra esta desorientada, perduda i esmaperduda, ancorada en aspectes demagògics del passat com si fossim immutables, i aixi els hi va. La dreta, va a la seva, com sempre ha fet, i els nous servents som els qui ens toca el rebre i a més a més cornuts i a pagar el beure. I aquest és el panorama que tenim al davant.
No se, però vist que l’entorn social no ha canviat a penes i que tot continua igual, potser seria arribada l'hora per part dels nous servents de rebel·lar-se, al cap i a la fi si tothom deixés de fumar en sec i de posar benzina, l'Estat faria un crack total, car d'això bàsicament viuen, o com al motí de la Bounty rel·levar per incompetent al capità de la nau.
No els culpem doncs més ni ens queixem vanament, la solució la tenim, només cal ser valents per aplicar-la. Llach ens recordaba que era temps de revolta i s’ha de tenir en compte que nosaltres ens varem oblidar de fer-la en el seu moment. Fotem-la d'una punyetera vegada.
Entenc és difícil, posar-nos d'acord per fer la revolta és complicat, hi ha el futbol, el cap de setmana a l'apartament de la platja, la feina que no podem deixar necessària per pagar la hipoteca, etc etc. Sí, és dificil, estem atrapats en un cul-de-sac, un peix que es mossega la cua del que no ens en podem escapolir, o no som prou valents per almenys intentar-ho.
No els culpem doncs més ni ens queixem vanament, la solució la tenim, només cal ser valents per aplicar-la. Llach ens recordaba que era temps de revolta i s’ha de tenir en compte que nosaltres ens varem oblidar de fer-la en el seu moment. Fotem-la d'una punyetera vegada.
Entenc és difícil, posar-nos d'acord per fer la revolta és complicat, hi ha el futbol, el cap de setmana a l'apartament de la platja, la feina que no podem deixar necessària per pagar la hipoteca, etc etc. Sí, és dificil, estem atrapats en un cul-de-sac, un peix que es mossega la cua del que no ens en podem escapolir, o no som prou valents per almenys intentar-ho.
Hi ha molta gent que no considera pas que estigui atrapada en cap cul de sac, ni que s'hagi de fer cap revolució ni tampoc que consideri que la situació es igual que fa 700 anys. Hi ha molta gent també que li agrada el futbol i que li ve de gust anar a la platja el cap de setmana i no pensa que cap d'aquestes coses tinguin res de dolentes. Una revolució?, per a què?, per a no pagar impostos que financin les guerres?, per no pagar hipoteques? No cal fer revolucions per això, només fa falta fer-te hippie. La ciutat n'és plena de gent que viu més o menys al marge i que gaudeix d'un munt de coses bones. Jo sovint vaig a una biblioteca de la Diputació, és completament gratuita, imagina!!!, no paga res pel silenci i muntanyes de llibres i pel·lícules a quinze minuts de casa meva!!! Un luxe. Demà aniré a caminar per la platja a vint minuts en metro, un altre luxe. I tinc una botiga petita que és igual que una caseta del arbre. Què més vull?
ResponEliminaEn fi, disculpa la ironia.
Aquest és el problema, el conformis-me, el no voler més, encara que tambè et dic que es tracte d'una teorització, en el sentit que tampoc hem evolucionat tant com a societat, i hi ha molta, molta gent que no pot anar a la biblioteca de la diputació, ni té cap petita botiga, ni li abelleix massa anar a la platja, altra feina tenen a sobreviure a precari. Ah! Ironía disculpada
ResponEliminaEl SISTEMA es poderoso, FRANCESC.
ResponEliminaMira, rememoremos. La SEAT se tenía que poner en Madrid. Mil presiones para que así fuera, pero Paco escuchó a los americanos, tal como suena, y se puso en Barcelona , 1950.
Resultado, Una bolsa enorme de obreros trabajando, ahorrando, con economatos, bolsa de trabajo, colegio y aprendizaje para los hijos, regalos de reyes, paga doble y vacaciones, con el privilegio de tener un coche más barato que el resto de los mortales y calendario laboral propio.
Bilbao : Otra zona problemática . 1950. Suanzes y ENSIDESA (Empresa Nacional Siderúgica); tres cuartos de lo mismo, y las mismas ventajas que la Seat.
Valencia, tres cuartos de lo mismo con la potenciación de los AH de Sagunto y el ministro susodicho.
¿ Qué quiero significar ?, que el sistema está muy estudiado, y que al ser humano, para que no haga huelgas, arme follones, ni se manifieste, lo que se hace es darle "el cap de setmana a l'apartament de la platja",. y para eso sólo necesita un lugar de trabajo con un poco más de ventajas que el resto.
Eso si, siempre en las zonas de más dadas a las reivindicaciones.
Mira, con Paco sólo había futbol y toros los domingos a las 5 de la tarde. TODOS LOS PARTIDOS. En cuanto vieron que era el brebaje preferido del pueblo, se trasladaron la mitad de ellos al sábado.
Después se inventó la eurocopa, el miércoles, y más tarde la Uefa o como se llame. Y más tarde se comprometieron a que el viernes hubiera un enfrentamiento, y el lunes otro.
Resultado, TODOS LOS DÍAS FÚTBOL. TODOS.
Al pueblo, pan y circo. Y no le pidas más, menos ahora, que tiene el wifi gratis, la biblio , gratis; la música , gratis, y que se ha acostumbrado a no pagar por los servicios que se les da.
Salut
Amén. Ja ho deia en el comentari anterior el peletero:Jo sovint vaig a una biblioteca de la Diputació, és completament gratuita, imagina!!!, no paga res pel silenci i muntanyes de llibres i pel·lícules a quinze minuts de casa meva!!! Un luxe. Demà aniré a caminar per la platja a vint minuts en metro, un altre luxe. I tinc una botiga petita que és igual que una caseta de l'arbre. Què més vull?
EliminaSou com criatures que juguen amb soldadets o nines.
ResponEliminaai Peletero, el departament de 'boutades' o pixades fora de test el tinc ple, ho sento.
ResponElimina