BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

MISTERIOSA DESAPARICIÓ DE 136 DIACRÍTICS

  • Dona i dóna? Ja no: el català passa de tenir 150 accents diacrítics a només 14. El ple de l'Institut d'Estudis Catalans va aprovar ahir la 'Gramàtica de la llengua catalana', que arribarà a les llibreries el 23 de novembre i té caràcter normatiu

Oblideu-vos de fer servir l'accent diacrític per distingir entre mots com dóna o dona. O neta i néta. O molt i mòlt. De fet, oblideu-vos de 136 accents diacrítics. El ple de l'Institut d'Estudis Catalans va ratificar ahir la nova 'Gramàtica de la llengua catalana', la primera gramàtica institucional de l’Institut d’Estudis Catalans, que, com a tal, té caràcter normatiu. Un dels principals canvis és el pas de l'ús de 150 accents diacrítics a només 14. La Gramàtica, que arribarà a les llibreries el 23 de novembre, "és una obra de molta profunditat i fruit d’una rica participació d’experts", que "respon als canvis que la llengua, un element molt viu, ha anat experimentant al cap del temps", va declarar ahir al vespre Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica i de la Comissió de Gramàtica. Fins ara, l’obra de referència normativa havia estat la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, publicada per l’IEC el 1918.

La redacció de la 'Gramàtica de la llengua catalana' va implicar la conveniència de publicar una nova versió de l’'Ortografia de la llengua catalana', que també es va presentar ahir al vespre al Ple de l’IEC. Està previst que aquesta proposta es ratifiqui en la reunió del Ple de l’Institut del pròxim 17 de novembre, i que es comercialitzi a principis de 2017.

Els canvis més significatius que es proposen en l’'Ortografia de la llengua catalana', són:

Reducció de la llista de mots amb accent diacrític, de 150 a 14. S’escriu accent diacrític únicament en catorze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriu sense accent diacrític els compostos i derivats, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. És a dir, s’escriu rr quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb a- privatiu i cor- ( arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en els mots eradicar (erradicar) i erumpent (errumpent); i en els compostos amb els radicals grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rràfia, -rrexi i –rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi, i otorinolaringòleg, otorrinolaringòleg).
Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma ( exdirectora general passa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats ( art no figuratiu à art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un sensepapers, a matadegolla i clocpiu, i aglutinats i amb guionet déu-n’hi-do i déu-n’hi-doret.
Compostos amb el segon formant començat per s seguida de consonant i sense e epentètica. En compostos i prefixats cultes com arterio esclerosi, cardio espasme o electro estàtic; però s’escriu micro scòpic, termò stat, atmo sfera...
Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. En són alguns exemples 'anomèn', 'confés', i 'destròs'.
Les dels verbs acabats en –enar i –esar van ara amb accent greu (è), com anomèn, esmèn, o remèn; les dels verbs acabats en –essar amb accent agut (é), com confés, exprés, o ingrés; i les dels verbs acabats en –osar i –ossar amb accent greu (ò), com dispòs, impòs, destròs.
Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en –al, com fluidal, laical, helicoidal o trapezoidal.
A banda d’aquests canvis, s’han incorporat entrades noves com aiatol·là, blog  o cànnabis, i s’han modificat gràficament mots com nietzschià, que esdevé nietzscheà, o sèquia que passa a ser séquia. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas de lèxic patrimonial com cotó-en-pèl o menysestimar; m anlleus com fitnes, gòspel, gruyère, off the record; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.
Està previst que la nova versió de l''Ortografia de la llengua catalana' es ratifiqui en la reunió del Ple de l’Institut del pròxim 17 de novembre, i que es comercialitzi a principis de 2017. A partir d’aquesta presentació, s’obre un període de comentaris per part dels membres de l’Institut. L’aplicació, un cop es ratifiqui pel Ple de l’IEC, es farà al llarg d’un període de cinc anys.

Les reaccions no s'han fet esperar, i una de les primeres ha estat ni més ni menys que la del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Mentre estava sent entrevista a 'El món a RAC1', el president s'ha mostrat escandalitzat per la notícia. "Quin error!", ha exclamat. Abans de dedicar-se a la política i al periodisme, Puigdemont va treballar uns anys com a corrector al diari 'El Punt'. Ernest Folch, també present a l'estudi, ha cridat "a la desobediència".  ara.cat



16 comentaris :

  1. Jo estic d'acord amb tot allò que signifiqui simplificar l'ortografia, per tant em sembla molt bé, avui els accents, la 'hac' o la ela geminada són coses obsoletes, els anglesos van treure els accents fa temps i ben bé que els va, hi ha molt ranci caspòs pels verals filològics i molt conservadurisme en tot plegat, llegim pel context i no diem les coses d'una manera o d'una altra pel fet que hi hagi un accent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. la hac, la geminada, i el envainar-se-la per dir alguna cosa, però caldria modernitzar la llengua, sense malmetre-la, a banda que el llenguatge whatsapp ho corromp tot, n o nomès el català.

      Elimina
    2. el problema és que la mateixa ortografía del Pompeu, és un barbarisme.

      Elimina
  2. ara bé, en això simplifiquen i en d'altres coses, compliquen el tema, què farien sinó???? Hi ha molta gent que viu d'això i de pescar barbarismes.

    ResponElimina
  3. a la exdirectora li van treure el guionet i ara veig que li tornen a posar, he, he.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si! ara que ja m'havia acostumar a escriure-ho en català tot junt i en castellà amb el guinat, van i m'ho tornen a canviar. Recordes una peli de Gary Cooper i Barbara Stanwich, que ella es la fulana d'un gansgter que ha de declarar contra ell, i per que no la pelin l'amaguen en una casa on hi ha una serie d'erudits estudiant el llenguatge subvencionats per un mecenes, aquella gent estudia el llenguatge pero no surt mai al carrer, i clar quan la Barbara comença a parlar el llenguatje real del carrer, descobreixen un món nou, desconegut per a ells, i aixó els hi passa a aquests saberuts de l'IEC, que surten poc al carrer.

      Elimina
  4. sí, era una peli molt bona, no entenc la visceralitat amb la qual a les xarxes defensen avui els dogmes ortogràfics, estem ben guillats

    ResponElimina
  5. Crec que Fabra ja volia treure la lletra 'hac' i fer-ho tot més senzill però no se'n va sortir, durant els setanta hi havia filòlegs contra les geminades i el mateix, en això ens assemblen als castellans amb allo de la 'enye', que ni tocar-la, els pronoms febles també s'haurien de revisar a fons, des dels anys trenta no s'ha revisat a fons l'ortografia i tot ha canviat, al feisbuc de poc no em peguen virtualment en expressar la meva heterodoxa opinió sobre l'ortografia, que és i ha estat arbitrària, no ho oblidem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. en andalús també hi ha geminades, volta un vídeo d'un paio d'hospitalet molt catxondo, la seva avia gemina, diu vienne.

      http://kollonades.blogspot.com.es/2015/03/el-catala-de-lhospitalet-i-la-ena.html

      Elimina
  6. jo no crec que el guasxap malmeti res, és el que hi ha i tot té el costat positiu i alguna coseta negativa, ara i abans...

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo crec que si, la gent simplifica molt el llenguatge per comoditat suposo. Jo ja no en tinc, es una pàgina que ja l'he passat.

      Elimina
  7. Por cierto, el sofcatalá no funcionaba la mañana pasada , seguro que estaban corrigiendo todo lo antedicho
    Salut

    ResponElimina
  8. TÉ EL SEU SENTIT, se'ls hi ha girat feina...

    ResponElimina
  9. Creo que para personas como yo, en el casi cnstantemente enviamos trabajos a la Uni en catalán, es una herramienta valiosísima.
    Cierto es que hay giros o verbos que los he de mirar porque no domino correctamente el idioma, pero el traductor en si es de lo mejorcito.
    Si hay una cosa que no me gusta un pelo, la traducción al valencià.

    ResponElimina
  10. ara que havia après a dir "pennícula", en diuen "flim"...

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes