El consumisme és l'adoració del déu
de la quantitat; la publicitat és la seva
litúrgia. - John O'Donohue
En la nostra necessitat de reemplaçar cada vegada més ràpidament les coses que ens envolten, ja no ens podem permetre usar-les, respectar i preservar el seu inherent caràcter durable; hem de consumir, devorar, per dir-ho així, les nostres cases, mobles i cotxes, com si fossin les "bones coses" de la naturalesa que es fan malbé inútilment si no es porten amb la màxima rapidesa a l'interminable cicle del metabolisme de l'home amb la natura.
És com si haguéssim fet caure les diferenciades fronteres que protegien al món, a l'artifici humà, de la naturalesa, tant el biològic procés que prossegueix el seu curs en el seu mateix centre com els naturals processos cíclics que l'envolten, lliurant-los la sempre amenaçada estabilitat d'un món humà.
Hannah Arendt
.jpg)
.jpg)
.jpeg)
En su mismo libro, su diario, que lo dimos en la Facultad de Teología el año pasado, habían unas aclaraciones del profesor, Ignasi Boada, que era el tutor de la clase.
ResponEliminaLa finalidad de la vida por está relevando porlos valores del mercado.
Inalcanzable exploración de lo nuevo.
Los valores sociales actuales son los valores de un supermercado.
Reemplazo continuo.
Horror al aburrimiento y a la repetición.
Consumo insesante de experiencias, sólo si son interesantes.
Renovación compulsiva del deseo de cambio del objeto.
Cambio sin fin.
La asignatura es referente al Neo-positivismo (1914/1989).
Muy recomendable que veas la película, está en el Mule.
Salut
la buscaré, gràcies.
EliminaLa peli es El diario de Hannah Arendt.
ResponEliminaUna abraçada
Hem pasat e ciutadans a subdits, i de subdits, a vulgars consumidors. I acabarem sent esclaus.
ResponEliminaCuan mes gran en faig, mes arrivo a entendre a Diogenes de Sinope, altrament conegut com Diogenes el Cínic.
Per viure cal molt poc.
Salutacions
SI, pero no tan poc com Diógenes. Que ens hem tornat molt cómodes, ja no goso dir hedonistes però gairebè....
Elimina