Etiquetes


El conte del soldadet de plom, és del més tristos dels contes que em varen tocar escoltar de petit, aquell pobre soldadet amb el seu vaixell de paper riu avall, impàvid, sense poder fer res per salvar-se ni salvar a ningú. 

Barcelona accentua la protecció de les seves icones i grans esdeveniments davant l'amenaça gihadista. Un grup d'agents dels Mossos d'Esquadra custodia els entorns de la Sagrada Família amb armes llargues i cara severa. No es tracta d'una cosa excepcional, és un operatiu habitual. En diferents moments del dia, apareixen per la zona diàriament. Fins i tot formen part del paisatge urbà del temple: "Tant si ho vols com si no, t'hi acabes adaptant; tot el món està així", comenta Joan Chiva mentre passeja amb la seva dona Lidia Codina. "Ja m'agradaria que no hi fossin, però si és necessari ens hi haurem d'anar acostumant", diu ella, malgrat haver-se quedat "impactada" al trobar-se'ls quan girava la cantonada.

Souvenirs, turistes i armes llargues. Miguel Ángel Rodríguez regenta un petit bar davant del monument i celebra la presència dels agents. "Han de portar armes poderoses per imposar, així infonen més respecte". "Tot el que sigui seguretat, benvingut sigui", afegeix.

La plaça de Sant Jaume sempre està controlada per agents que vigilen les entrades tant del Palau de la Generalitat com de l'Ajuntament de Barcelona. Avui, a més, es troben acompanyats per policies amb armes llargues i el dit al gallet. Un grup d'estudiants precisament comenta la seva presència al veure'ls. Adriano Ovejero, de Madrid, assegura que no li han cridat l'atenció, ja que està "acostumat que hi hagi falses alarmes de bombes en papereres o a les estacions de Rodalies". Una 'quotidianitat' contrària a la de la seva companya sevillana Marta Ortega, a qui sí que li fa "una mica de cosa" tenir-los a prop, encara que accepta que la seva presència "està encarada a dissuadir".

"No crec que hagin de resoldre cap problema per portar una arma més o menys potent", diu
un ciutadà" - Cada persona respon d'una forma diferent en una societat que en el passat solia veure amb sobresalt els agents fortament armats. Un d'ells és Arsenio Marcos, que ha vingut des d'Euskadi a passar uns dies de vacances en Barcelona i a qui no li fa "cap sensació de seguretat" comptar amb la seva companyia. "No crec que hagin de resoldre cap problema per portar una arma més o menys potent", opina. Tot i així, diu anar-s'hi "acostumant", sobretot després de la seva experiència a Roma: "La situació era bastant pitjor allà, fins i tot amb vehicles militars pel carrer". A l'altre costat de la plaça, Emilio Garrido, veí de la zona, s'ho pren amb resignació: "Quin remei... No m'agrada, però és el que hi ha; l'enemic va armat".

Com el soldadet de plom, aquests soldadets tan armats que se suposa ens han de protegir, no serveixen per a res, no poden protegir-nos ni protegir-se de res, ans al contrari, molesten i gairebè ofenen amb la seva presencia, i a la més mínima encara ens acabaran perjudicant. Però aquests no em fan pena ni llàstima com el soldadet del conte, aquests em deixen quasi indiferent, a banda que la seva inùtil presencia molesta i entorpeix els normals moviments del dia a dia dels ciutadans i dels foranis. 

Davant l'escepticisme de la ciutadania, segueixen les autoritats sense entendre que contra aquest fanàtic enemic, silenciós, anònim, inindentificable no hi ha mesures preventives policials que valguin. Quan, com i on vulguin, atacaran, mataran a innocents i els nostres inùtils soldadets de plom, no ho podran impedir.