.

BLOCS D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ


DE LA POST POLÍTICA



Pensem en l'exemple clàssic de la protesta popular (vagues, manifestació de masses, boicots) amb les seves reivindicacions específiques ("No més impostos!", "Acabem amb l'explotació dels recursos naturals!", "¡Justícia per als detinguts! "...): la situació es polititza quan la reivindicació puntual comença a funcionar com una condensació metafòrica d'una oposició global contra Ells, els que manen, de manera que la protesta passa de referir-se a determinada reivindicació a reflectir la dimensió universal que aquesta específica reivindicació conté (per aquest motiu els manifestants es solen sentir enganyats quan els governants, contra els quals anava dirigida la protesta, accepten resoldre la reivindicació puntual, és com si, al donar-los la menor, els estiguessin arrabassant la major, el veritable objectiu de la lluita). El que la post-política tracta d'impedir és, precisament, aquesta universalització metafòrica de les reivindicacions particulars. La post-política mobilitza tot l'aparell d'experts, treballadors socials, etc. per assegurar-se de que la puntual reivindicació (la queixa) d'un determinat grup es quedi en això: en una reivindicació puntual. No sorprèn llavors que aquest tancament sufocant acabi generant explosions de violència "irracionals": són l'única via que queda per expressar aquesta dimensió que excedeix del particular.


Manifestació 
- Slavoj Zizek

12 comentaris :

  1. Aixi doncs aconsegueixen que la violencia irracional sigui puntual..que mes vols?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no vull res. pero té raó Zizek, tot està estudiat i controlat, i això fa ja temps que ho sabem.

      Elimina
    2. Aixi si tu no vols res i aixo de zizek ja fa temps que ho sabem la meva pregunta et deu sonar ara amb mes ironía no?

      Elimina
    3. no, si no vull res tampoc tinc per que captar o entendre la ironía. Llevat que ho diguis com a única i última defensa que ens queda. Contra el bé i contra el mal contra l'estupidessa i malvestats dels uns i els altres nomès ens queda la ironia. Però la ironia es com la veritat cadascú en té un boci de la seva. A més, ahir estaba molt espés i avui més o menys el mateix i no la capto. Ho sento. Bon dia!

      Elimina
    4. No te importancia, pero si que tens rao en que la ironía apareix quant no trobem solucions, i en aquest cas com en molts altres, jo no en trobo, si tot esta calculat i estudiat com diu zizek,tambe deu estar calculada i estudiada la violencia irracional que en pugui esdevenir. Que mes vols? Com dient no s,han deixat res els que calculen? Bon día, Francesc.


      Elimina
    5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    6. la violència irracional és una opció que ja no els hi cal controlar, l'hem abandonat els ciutadans, i ells aixó tambè ho saben.

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Tot está estudiat, fins i tot la queixa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. la queixa en un formulari por triplicado ejemplar i dos sellos o pólizas

      Elimina
  4. Be, aquí ja tenim la llei "mordassa" que van promoure els "PePeros" per evitar "escraches" als seus domicilis, i manifestacions devant del congrés.

    Una llei que es podria portar al tribunal Constitucional perque es contradiu amb la llibertat d´expressió consagrada a la Constitució.

    El perqué cap força politica ho ha fet, es per mi un misteri. Pot-ser perque els hi convé a tots, encara que no ho vulguin reconeixer.

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. als altres ha els hi va bé, els podría acabar perjudicant a ells en qualsevol altre moment i circumstància.

      Elimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed - OddThemes