A través de les parets encoixinades arribaven sorolls, renys, laments i alguna que una altra riallada. Les parets esmorteïen els sorolls, les aigües els reflectien i creaven alegres efectes d'eco en els quals apareixien vocals, síl·labes, xiulets, consonants simples i dobles, diftongs, refilades i altres sons. El petitó era allí arraulit a la calor i dormitaba del matí a la nit sense preocupacions, sense problemes. No només no es considerava preparat per sortir al món, sinó que, per contra, havia decidit que romandria en el seu refugi el major temps possible.

Les notícies que arribaven de fora no eren gens bones: fred a les cases perquè faltava el gas-oil, moltes hores a les fosques perquè faltava l'electricitat, llargues caminades perquè faltava la benzina. També faltava la carn, el paper, el cànem, el carbó; faltava la llana, la llet, el treball, la llenya; faltava el pa, la pau, la nata, la pasta; faltava la sal, el sabó, la son, el salami. En resum, faltava gairebé tot i fins i tot una mica més. El petitó no tenia cap ganes de sortir i de trobar-se en un món en què només abundava la catàstrofe i la fam, l'especulació i els disbarats, les taxes i les tos, les estafes i les conteses, la censura i la impostura, la burocràcia i la malenconia, el treball negre i les morts blanques, les Brigades Roges i les trames negres.

"Qui va a obligar-me a entrar en un món així? -es va dir el petitó-. Jo d'aquí no em moc, estic molt a gust, nedant una estona, em giro de tant en tant i després m'adormo. Fins que no canviïn les coses jo d'aquí no em moc", es va dir per a si. Però no sabia que no era ell qui havia de decidir.

Un dia, mentre estava dormitant com de costum, va sentir un gran clapoteig, estranys moviments i cruixits, després un motor que xiulava, una sirena que xiulava, una veu que es queixava. Què estava passant? El petitó es va arraulir en el seu refugi, va intentar agafar-se a les parets perquè notava que s'escolava cap avall i no tenia cap ganes d'anar a un lloc del que havia sentit coses tan terribles. Intentava estar quiet i, en canvi, es movia, relliscava. Tot d'una va notar que una mà robusta li agafava dels peus i estirava, estirava. En arribar a cert punt ja no va entendre res més; es va trobar sota una llum enlluernadora i va haver de tancar els ulls. Va moure els braços com per nedar, però al seu voltant hi havia el buit, l'aire, el no res, només dues mans que el subjectaven amb força pels peus, amb el cap cap avall.

"Però què volen de mi? -es va preguntar el petitó-. Quina colla de maleducats! Em tenen agafat com un pollastre! ". Tot d'una li van donar dos cops al cul nu. "Però quin mal els he fet? Per què es fiquen amb mi? "Es va posar a cridar amb totes les seves forces. Volia protestar, aclarir la situació, contestar, criticar, però de la seva boca només van sortir dos vocals i dos signes d'admiració. Al seu voltant va sentir veus de gent que semblava contenta, qui sap per què. Ell, no, no ho estava gens, gens content.

el petitó
Luigi Malerba
ciudadseva.com