• Els dos plats finalistes del concurs del Plat Favorit dels Catalans són, l’escudella i carn d’olla i el pa amb tomàquet, pels quals ja podeu votar a Somgastronomia.cuina.cat. Els dos plats arriben a la recta final del concurs després d’haver competit a les semifinals contra el fricandó (l’escudella) i contra els canelons (el pa amb tomàquet). El primer duel va quedar pràcticament sentenciat des del principi, ja que l’escudella, que ha superat els 3.100 vots, s’ha mantingut a molta distància del fricandó, que n’ha sumat més de 2.000. El duel entre la segona parella, en canvi, ha estat més disputat. El frec a frec entre el plat estrella de Sant Esteve i el pa amb tomàquet ha estat constant. Finalment, el pa amb tomàquet ha recollit més de 2.600 suports, i, els canelons, més de 2.500.


Finalment, el plat guanyador ha estat l'escudella i carn d'olla. Deu ser la que fa la Nuri fora dels tres mesos de l'estiu, o la Ramona a Palau Solità i Plegamans que en fa tot l'any, i a banda d'unes quantes Ramones o Nuris d'una certa edat, poca gent deu fer escudella i carn d'olla a les cases, i segur que els 120.000 votants del concurs són tots d'una certa edat, de quaranta anys en amunt. A casa vàrem tardar temps en afegir-hi els sigrons, no a la carn d'olla sinó de posar-los directament al plat, i tambè voldria destacar que a banda dels galets, l'escudella és molt bona d'arros i fideus. Un dels problemes que hi ha en la carn d'olla és que costa trobar les potes del pollastre amb els seus milers d'ossets per escurar. S'ha de dir que el brou Aneto és de molta qualitat, I pots fer una escudella prou digna, però sense carn d'olla.
Dit això, confesso que he deixat de menjar pa amb tomàquet, dit curt i ras, després de tota una vida consumint-lo, me n'he cansat, si és amb pernil ibèric, de recebo o bodega, mai s'ha de menjar el pa sucat amb tomàquet, li treu tot el sabor al pernil, millor acompanyar-lo amb pa amb oli. I per la resta ara m'he passat a la torrada. Possiblement el fet de deixar el pa amb tomàquet, és que en primer lloc el pa d'ara és bo, i nomès amb un rajolí d'oli Picual n'hi ha prou, i cony! és que no hi ha manera de trobar tomàquets de sucar com déu mana.
La funció del tomàquet era la d'estovar el pa feixuc i sec de la gent de pagés que el comprava un cop a la setmana i allò s'havia d'estovar com fos, però no és el cas des de fa temps, i consti que fins fa un parell d'anys era de pa amb tomàquet per esmorzar i per sopar, però, llevat d'algun dia de tan en tant l'he deixat, com aquell que es desenganxa d'una adicció, però és que a més a més el tomàquet li resta tot el sabor al pa, encara que el tomàquet no tingui gust de res.
I hom que és anti-verdures significat i gairebè talibà, últimament s'ha reconciliat amb un plat humil i nostrat que no surt en el concurs: patata i mongeta tendra.