.

BLOCS D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ


FILLS DELS HOMES


Vaig parlar fa un temps de 'hijos de los hombres' del director de cinema mexicà Alfonso Cuarón. La pel·lícula és brutal, Cuaron aconsegueix crear un quadre desolador de nosaltres mateixos amb un impressionant traç hiperrealista, aconsegueix atrapar i posar-te els pèls de punta amb un desoladora i impecable ambientació de tall realista d'un futur no massa llunyà que esglaia per la seva cruesa. Cuarón es mou a la perfecció pel fang que som com a espècie i que retrata de manera magistral. I compte, perquè la pel·lícula del 2006 toca un tema real i actual com és dels refugiats, tancats en gàbies al que en queda de la  City, i ho fa en una dimensió que encara no s'ha donat, però que tot apunta a que arribarem a aquest punt d'obscenitat que reflexa el directgor mexicà, y diria que no tardarem massa. En certa manera a la Gran Bretanya els seus fills al poder ja ha començat a donar els primers passos. A Hungria també i més que s'hi aniran apuntant.



Entenc que la situació és complexa i quelcom s'ha de fer, 11.000 immigrants rescatats en poc més de 48 hores posen al límit de les forces i de la seguretat les oenagés que treballen al Mediterrani. Bots de goma amb muntanyes de cadàvers, supervivents amb desnutrició severa, entranyes de vaixells disposades com les dels navilis esclavistes… Els sense-res segueixen arribant, en unes onades tan grans com les que volen empassar-se’ls. La primera ministra britànica, Theresa May, fixa el control de la immigració com a prioritat en les negociacions del brexit. 
En el congrés del partit conservador, aixeca la bandera de l’orgull patri per apuntalar la idea més vella del món: per als d’aquí, tot; per als de fora, res. Des de propostes per restringir els visats als estudiants, fins a exigir a les empreses una llista d’estrangers contractats per avaluar si estan prenent llocs de treball als britànics. 
Entre una imatge i l’altra, hi ha l’Europa que ve o, potser, el món que ja és aquí. L’extrema dreta udola i un tipus sense decència com Donald Trump pot ser el pròxim president dels Estats Units. Som nosaltres els que els estem posant allà. Una majoria ciutadana desposseïda dels matisos de la reflexió i encerclada per les pors (a la pèrdua i al diferent, que vénen a ser el mateix temor). Un present que desafia la història i menysprea la memòria del dolor. Al mateix ritme que els polítics es declaraven incapaços de defensar els nostres drets davant els poders que no votem, els ciutadans s’inhibien de la política, alimentant d’aquesta manera encara més la seva inutilitat. 
I ara arriben els messies de les solucions fàcils i ràpides. No mirem al mar, ens diuen. No allarguem les nostres mans ni obrim les nostres portes. No són com nosaltres… Traiem els de fora, ens diran. Aquells que ens roben el treball i el futur. Aquells que tampoc són com nosaltres… Al final, un dia anunciaran que sobren tots els que no són rendibles. Que no mereixen els hospitals, les escoles o els asils. I aquests serem nosaltres, escriu Emma Riverola a el periódico. Nosaltres, els europeus en general que sabem de que va això d'emigrar, ho vàrem fer amb escreix el segle passat, però ja ho hem oblidat, i no hi ha res pitjor per a un inmigrant que l'inmigrant anterior.

8 comentaris :

  1. Practicamente están encerrados en islas, eso es una cuestión que nos debería hacer pensar.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Es brutal, es impensable que passi el que está passant. Les ciutats com Londres están saturades, allá no tenen condicions laborals, a estats units ni tant sols hi ha una persona de recursos humans per despatxar-te, simplement et trobes una carta d,acomiadament i la teva liquidacio sobre la taula. Parlo d,aixo perque aquest es l,ull de l,huraca, els autoctons es senten atacats pels immigrants, temen que els hi fotin la feina, una placa a l,escola, una prestacio, un llit a l,hospital..aixo es el que ha portat les ratallades, es el que ha portat l,esperanca de vida i es el que ha portat que es visqui llargament, ara la qualitat de vida es intocable, la gent es jubila als seixanta cinc i es moren quinze o vint anys despres...No hi ha diners per aixo i com que no n,hi han els que en tenen vint, trenta, quaranta i cinquanta ho paguen, tampoc hi ha feina bruta, els camps ja d,aquí ja no produeixen com abans perque no hi ha benefici, la industria textil es made in xina, Vietnam o la India..No hi ha feina pels de fora, i tot es aixo, el tanto tienes tanto vales, no Podem viure dues vides d,abans, s,ha duplicat en alguns casos l,esperanca de vida, les farmaceutiques están encantades i nosaltres tambe i aixo com tot te un preu, els immigrants son un problema, que en els seus paisos hi Hagi guerra i ningu l,aturi no es responsabilitat de ningu. Es mes fácil votar i sortir de la unió europea, es mes fácil seguir comprant a la xina per vendre als turistes el que ja no tens cullons de produir..jo no vull tancar la porta a ningu ni que ens transformem en zombies pero tot apunta a que res millorara en aquest sentit, veurem coses dignes de zombies..hauriem de morir abans del que ho fem i tot i aixi, no estic segura que amb aixo n,hi hagues prou ni que sigui Just..perque fan guerres que el mon no pot assumir?

    ResponElimina
    Respostes
    1. gemma, TOT AIXÒ QUE DIUS ÉS CERT, però caldria no oblidar en el cas els Estats Units que els autóctons ja no hi sóm, eren els indis, els autoctons actuals són fills o nets d'immigrants, molts d'ells anglesos, escocesos o irlandesos.
      Per que fan guerres? et preguntes. Per assolir més poder, per petroli, per gas o perquè els homínids som així, ens agrada el conflicte, matar per matar sense motiu, raó ni cap remordiment. Som l'únic animal que mata sense necessitat, l'ùnic, el pitjor de tota la naturalesa.

      Elimina
  4. Los ingleses morirán de egocentrismo, se ven invulnerables en su isla y están equivocados, los proteccionismos, a la larga, solo traen miseria y son los paises con más intercambio de personas y culturas los que avanzan más rápidos y los más ricos. Uno de los impedimentos más grandes para que se integren las personas son las religiones, uno de los atrasos seculares de la Humanidad.

    ResponElimina
  5. Han olvidado que han vivido muchos años a costa de sus Colonias y que ellos fueron también un país de emigrantes...

    ResponElimina
  6. No hi ha pitjor enemic per un pobre que un altre pobre. Aquest món ja està aquí i ha vingut per quedar-se, cap mur l'aturarà, cap llei el frenarà, intentar-ho crearà més misèria i més penúria. El món s'iguala i s'iguala per a sota, és normal. Quan jo, ja fa uns quants anys, buscava persones per cuidar als meus pares no em vaig trobar mai cap d'autòctones, totes eren immigrants, només elles estaven disposades a fer aquesta feina, per què?, els hi pagava massa poc? Els hi pagava el que hem demanaven inclosa, quan gairebé ningú ho feia, la Seguretat Social amb contracte indefinit. Si tingués que comprar vestits o bosses o bijuteria feta a Espanya no vendria ni una peça, ni són pas els turistes qui em compren.

    Els immigrants?, pel que a mi respecta benvinguts són, vinguin d'on vinguin. Gràcies a aquelles noies dominicanes els meus pares van estar ben atesos, amb afecte i dedicació. Sempre els hi estaré profundament agraït.

    ResponElimina
  7. hi ha moltes feines que els d'aqui en época de vaques grasses no volien fer i després maldaven per tenir-les i prendre-les als inmigrants. La majoria de lan gent que cuida i te cura dels nostres avis són immigrants sudamericans o africans. I sort n'hi ha....

    ResponElimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed - OddThemes