Ja té uns quants anys aquest poema, aquest matí en que plou i ha plogut, lo qual vol dir que no sortiré amb la bicicleta, atès sóc un ciclista de secà, m'ha vingut al cap en Sardà a la tertúlia de Rac1 quan deia que pels insomnes el millor per agafar la son, era resar o si se sabia de memòria, recitar un poema.
GOTES DE PLUJA
Les gotes de pluja, s'encasten
tremoloses al vidre de la finestra,
deixo d’escriure i les observo.
Avorrit com estic, per un moment
han cridat la meva atenció.
M’aixeco i m’hi acosto,
el vidre més que atraure-les
els hi ha fet de para-xocs.
Després d’un instant en que,
quietes, es queden en suspensió,
llisquen vidre avall, deixant
un rastre de punts diminuts.
Ho fan poc a poc, ara a la dreta,
ara recte, ara a l’esquerra,
les irregularitats del vidre
els marquen el camí a seguir.
En arribar a baix de tot,
topen amb la superfície
del marc de la finestra,
on es desfan com les onades
perdudes d’una mar de butxaca,
en una platja inversemblant.
Sense saber-ho, les gotes de pluja
acaben el seu vacil·lant i curt viatge,
ingorants i ignorades, víctimes
innocents de la llei de la gravetat.
Avui peró, algunes d'elles
no ho han estat del tot soles,
puig al llarg del seu periple, jo,
Tags:
CULTURA - OPINIÓ
Me gusta.
Una abraçada
Salut
No se si ets gaire avorrit perque abans de que plogues estaves escrivint..
Quant faci llamps i trons espero que tambe ens ho expliquis..
llamps i trons pocs en tenim per aquí, però quan n'hi hagi ja ho escriuré tambè.