L'ésser humà és estúpid per naturalesa, va incorporat a la seva genètica, però si aquest ésser huma o homínid és un ens polític el grau d'estupidesa s'agreuja, car en entrar en el pervers entramat del comportament titellaire de les consignes de partit perd la seva personalitat i és un mer repetidor de consignes marcades des de dalt. No deixa de ser pervers també com les desqualificacions, insults, difamacions, falses acusacions i més que es profereixen en el quefer de la seva activitat, de produir-se en la vida diària o professional seria objecte constant de baralles o de demandes judidicals.
Es diuen de tot i més, però tot queda dins el marc de la seva activitat política, i no s'enrojolen ni els hi cau la cara de vergonya, amb un cinisme absolut ataquen o son atacats sense immutar-se. I mira que les hemeroteques els n'hi fan de mal en recuperar declaracions anteriors sobre qualsevol tema, però ells - com deia - sense immutar-se, són capaços de negar la major, la menor i la derivada. El que ahir convençuts deien era blanc, l'endemà amb el mateix rostre impenetrable diran que és gris i al cap de dos dies que era negre i es quedaran tan amples. Sempre somrient intentat convèncer-nos que l'última afirmació és la correcte i que tot això ho fan per vocació de servei al poble i sense ànim de lucre.
Es diuen de tot i més, però tot queda dins el marc de la seva activitat política, i no s'enrojolen ni els hi cau la cara de vergonya, amb un cinisme absolut ataquen o son atacats sense immutar-se. I mira que les hemeroteques els n'hi fan de mal en recuperar declaracions anteriors sobre qualsevol tema, però ells - com deia - sense immutar-se, són capaços de negar la major, la menor i la derivada. El que ahir convençuts deien era blanc, l'endemà amb el mateix rostre impenetrable diran que és gris i al cap de dos dies que era negre i es quedaran tan amples. Sempre somrient intentat convèncer-nos que l'última afirmació és la correcte i que tot això ho fan per vocació de servei al poble i sense ànim de lucre.
Aquests espècimens no són patrimoni nostre, medren en qualsevol estat dit democràtic i són els qui ens manen i prenen decisions suposadament per afavorir-nos, i així ens va, i, el problema és que ni tan sols és pot fer la revolta i enviar a pastar fang a tota aquesta casta. Guanyi qui guanyi la revolta, el poder, la partitocràcia el contaminarà i més d'hora que tard tornarem a ser al mateix lloc. És la política que ho corromp i ho contamina tot i fins ara ningú ha estat capaç de trobar la solució. Dona igual que les llistes siguin obertes o tancades, ells governen i politiquegen d'esquenes al poble i aquest com el xicot de l'enterrament de Cioran l'únic que pot fer és resignadament clamar : no hi ha res a fer, no hi ha res a fer.
Yo también estoy confuso.
ResponEliminaCom el sofistas de la Grecia clásica, capaços de defendre un concepte, i el contrari inmediatament.
ResponEliminaNo defensan ideals, defensan el seus interesos y el seus calés, aixó si, amb la pátria com excusa.
I tenen pátria, la seva mansió, la seva casa de la costa, la de la muntanya, la seva comta d´estalvis a Liechtenstein......
Una abraçada.
Això ho vaig escriure i publicar a l'any 2001.
ResponElimina"Quan sento dir als nostres polítics allò tan bonic que tot ho fan per al seu país, sempre tinc el dubte raonable de si es refereixen a Catalunya, Andorra o bé a Süissa."
i no hase falta desir nada más....
Tothom fa política i la fa arreu, a casa, a la empresa, amb els amics, companys, família...
ResponEliminasi, però sol ser polìtica de campanar.
ResponEliminaTant és, la fa, de campanar o de campaneta, tothom fa política, amb la dona, els fills, la iaia, el gos...
ResponEliminael gos no em feia ni putu cas, i la dona amb prou feines, no dec ser bo en política.
ResponElimina