• Com en una novel·la d'intriga, un darrere l'altre van caient partits, mentre els supervivents busquen explicacions i es convencen que a ells no els pot passar. Isaac Rosa - zona crítica - eldiario.es
El sistema espanyol de partits comença a assemblar-se a Deu negrets, la famosa novel·la d'intriga d'Agatha Christie on els protagonistes van morint un a un, i els que queden vius només poden preguntar després de cada assassinat: "Qui de nosaltres serà el següent?".

Aquest cap de setmana li va tocar al PSOE, que va dir que anava al Comitè Federal per cosir un parell de trencats, i després d'una apagada va aparèixer cosit, sí, però a punyalades. L'endemà, en el vell casalot del Congrés dels partits supervivents comenten els successos del cap de setmana, asseguts al costat de la llar de foc, i llavors un d'ells xiuxiueja: "Us en recordeu d'UPyD? Sí, aquell partit magenta... Tenia tota una vida per davant i, de sobte, després d'unes europees boges, va aparèixer mort al matí següent d'unes municipals? ".

Després d'uns segons de consternació, un altre pregunta: "¿I què va passar amb IU? Anaven a créixer a la calor del descontentament, eren la veritable esquerra, el partit dels perdedors de la crisi, i mira'ls, porten dos anys dessagnant-se elecció rere elecció, quedant-se fora d'ajuntaments i parlaments. i mira com van acabar a Catalunya...".

"Què va ser de CiU?", Interromp algú, i una suor freda recorre als presents. "Sí, aquell partit que era hegemònic a Catalunya i decisiu a Espanya. Es va dividir, va canviar de nom, es va diluir en llistes unitàries, i avui busca desesperadament algú a qui abraçar-se per salvar la següent cita electoral."

"UPyD, IU, CiU, PSOE ...", explica un, amb els dits de la mà, i obrint molt els ulls llança als altres una pregunta punyent: "Qui serà el pròxim? Qui de nosaltres esclatarà demà?".

Els reunits es passen la nit consolant-se, llevant la por com poden, buscant explicacions a cada desgràcia per no pensar que camina solt un assassí en sèrie: "El d'UPyD era previsible, un partit amb poca arrel, que no se sabia si era de esquerra o de dreta ... Un bluf dels mitjans, vaja ... ". "El cas d'IU és diferent, els va caure a sobre el mur de Berlín, no van saber refundar, el seu temps va passar ...". "El de CiU és culpa del maleït Procés, van voler cavalcar i acabaran per terra, sense oblidar la corrupció ...". "El PSOE? Es veia venir, porten temps en declivi, i després hi ha la crisi de la socialdemocràcia europea ...". I així tot, que això de la crisi de règim és una llegenda urbana, aquí estem tots molt sans i anem aguantant fins que ens facin fora.

De matinada, insomnes, cadascun ja en la seva alcova repassa les seves fortaleses, es convenç que això a ells no els pot succeir: "Al PP hem sobreviscut a la corrupció ia les retallades, i som un partit unit i fort. A la dreta no passen aquestes coses... ". "La crisi política no afecta Ciutadans, som nova política, part de la solució i no del problema, no tenim res a veure amb els vells partits...". "Problemes a Podem? Vinga ja, nosaltres vam néixer del No ens representen, el règim el 78 no ens arrossegarà en la seva caiguda, i les nostres diferències internes són només sa debat...".

Amb el cadàver del PSOE encara al jardí, ningú cluca ull aquesta nit. A l'alba, es retroben al saló, alleujats de seguir vius, però alhora mirant-se amb inquietud els uns als altres, passant llista per si falta algú, no sigui que durant la nit hagi rebentat un altre partit.


Share To:

Francesc Puigcarbó

comentaris:

6 comentaris:

  1. El fet és que el PP amb totes les seves corrupcions continua en alça i segurament unes terceres eleccions l'afavoririen, deu xalar amb tot plegat i també hi deu haver contribuït però la majoria de coses que passen als partits és ben be culpa de cada partit i de com ha derivat o s'ha gestionat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. o sia que estem com estavem pero pitjor, ara ja no hi ha bipartidisme, sinó, partit únic, que em sona de vell....... vuit milions de vots va obtenir al Pp, vuit milions de votants als qui la corrupció els importa un rave, suposo que per institucionalitzada.

      Elimina
  2. Creo que si, como dice JÚLIA, sube el PP, el próximo es C´s .
    Dirán lo que quieran, pero los datos están ahí. La debacle ha ayudado al PP sin hacer nada. Si hay elecciones el PSOE no pasa de 60 escaños, porque además no tienen cabeza visible (lider, que le dicen y están dividos).
    Los de Podemos están por la primera comunión, y no dan confianza ni fe, en un país como este, en el que ya somos todos viejos (sin eufemismos), y lo que queremos es tranquilidad y no amenazas.
    Y ya sólo nos falta lo de Grecia, con otra bajada de pensiones del 20 al 50% para pagar el préstamo al Fondo Monetario, y en donde se ha visto por la tele que los iaios han ido a por todas.
    Mayoria absoluta del PP, sin remisión.

    ResponElimina
    Respostes
    1. o sia que estem com estavem pero pitjor, ara ja no hi ha bipartidisme, sinó, partit únic, que em sona de vell.......

      Elimina
  3. El Rajoy no deu ser tan tonto com diuen que és. Els tontos són tota la resta.

    ResponElimina
  4. tontos són els que fan tonteries deia Forrest Gump. Rajoy és la reencarnació de Bartleby l'escrivent, no fa res.... i li va bé.

    ResponElimina

About Me