Em pregunto sovint on han anat a parar els “ideals” i em responc que al mateix lloc que els “ídem” de fumar, ja no n’hi ha, o s'han diluit enmig de la vacuïtat de la modernitat(*) 

 (*) Perdó! A Pruit, a ma esquerra de l'abandonada carpa de Joglars, un cami us conduirà a la Masia on viu Ramón Fontserè amb la seva companya, on malgrat no haver-hi aparentment ningú, s'escolta sempre o gairebé sempre música clàssica i la porta resta oberta. Al menjador, a la calaixera que hi ha entrant a ma esquerra, just al costat d’un retrat d’en Josep Pla, hi havia un paquet de caldo (tabac de fumar marca ideal de la postguerra), suposo que com a recordatori dels seus de ideals perduts, i també dels nostres.