"L'empresari Livio Lo Monaco va cedir el seu iot a l'oenagé Proactiva Open Arms, però nosaltres no tenim iot. Podríem donar algun dels euros que gastem en coses prescindibles, encara que potser no ens agrada perquè sembla caritat. Podríem donar un cop de mà com a voluntaris en alguna ONG si ens sobra temps. Però potser no ens sobra ni temps ni diners. No ens paralitzem tampoc. Es poden fer altres coses. Andreu Rul·lan, capità de l'Astral, deia ahir en aquesta mateixa pàgina: «Només una opinió pública informada pot empènyer els polítics a legislar contra la desigualtat, que està en l'origen de la seva fugida de la misèria i la guerra». Doncs això. Jordi Évole".

Les paraules del capità Rul·lan de l'Astral poden sonar a utopia, però no tindria per que ser així. Quantes utopies s'han assolit? Les utopies d'ahir són la realitat d'avui i el desencís de demà, deia fa temps, però la lliçó de Proactiva Open Arms, i ho dic en global tot i que l'ànima de la ONG és Óscar Camps, ens ha demostrat que si en comptes de teoritzar i pontificar des del sofà o la barra del bar, s'actúa, el que semblava impossible és possible, i totes aquestes vides que momentàniament Camps i la seva gent han salvat en són la prova. Però com passa a Àfrica i altres llocs del planeta, aquesta funció la compleixen nomès les ONG no governamentals, sovint no en les millors condicions, ni ajut dels governs, ni tan sols reconeixement.

Explicava Oscar Camps avui a can Basté que necessitarien un remolcador que els permetria actuar tot l'any, a banda de poder acollir al vaixell 400/500 persones i amb millors garanties, pero aquest remolcador costa 2 milions d'euros, i clar no els tenen, però afirmava que estàven treballant per aconseguir-los. I aleshores he pensat que hi ha un emèrit al qual l'ùltim Bribón li va costar un milió d'euros, que deien o es deia li havien regalat una serie d'empresaris mallorquins. I he pensat tambè en 'Z' de Correa que té molts diners a Suïssa, i 'Z' no es diu però s'intueix qui és, un 'bribón', i dic jo que de 'bribón a bribón', per dignitat i decència, l'emèrit (sempre pressumptament), quelcom podría o hauria de fer per ajudar als de Proactiva Open Arms. No és una utopia, o potser si, però ja hem vist que a vegades, les utopies deixen de ser-ho per transformar-se en realitat.