CAÇADORS DE BOLETAIRES

Recordareu que a primers d'octubre va sorgir la noticia que una vaca habia atacat a tres boletaires al berguedà. Monzó toca el tema en aquest article, i posa el dit a la nafra: la xacra dels boletaires incívics, pels que en demana caçadors....

"A veure. Tenim un ramader al municipi de Capolat, al Berguedà, al límit amb el Solsonès. Es diu Ramon Sala. Hi té arrendada una finca on les seves vaques pasturen. La té tancada amb 500 metres de fil elèctric, això que els que en saben en diuen “pastor elèctric”, de manera que a ningú amb dos dits de front no se li acudiria entrar-hi.

Però quan és època de bolets sovint desapareix el sentit comú. Ni tanques ni portes ni pastors elèctrics impedeixen la irrupció dels insensats. La lluita per un bon cistell de bolets dinamita tota lògica. Un dia del mes passat Sala va sentir que li sonava el telèfon. Ho explica a Regió7: “Cap al migdia vaig rebre una trucada dels agents rurals: una de les meves vaques havia envestit diverses persones i alguna de gravetat”. L’home se’n va anar de seguida cap al lloc dels fets. Hi havia més de vuitanta cotxes aparcats, i quan se n’anava un, hi arribava un altre. Tota una gentada que cridava amb gossos que bordaven. No m’estranya que la vaca reaccionés d’aquella manera. “L’agent em va dir que havíem de treure aquell animal de la zona, ja que amb dues hores de diferència havia agredit quatre persones i perillava que no s’acabés aquí, perquè no sabia com fer que tota la gent que buscava bolets dintre del tancat s’adonés del perill que corrien, ja que no li volien fer cas; que ja sabien que hi havia vaques; ‘i no fan res’, li deien”. El ramader va localitzar la vaca en qüestió. Era una vaca adulta. “Estava criant un vedell d’uns dos mesos. Estava molt nerviosa i quan t’hi apropaves a uns vint metres intentava envestir. Vaig demanar a l’agent rural que, per tancar-la i treure-la d’allà, necessitàvem 24 hores de tranquil·litat; és a dir: ni crits ni gent voltant per allà”. La resposta a la seva sol·licitud va ser que no. ¿Per què? Perquè “a causa de la febre del bolet això era impossible i el Cos d’Agents Rurals no tenia mitjans per poder aturar tanta gent”. De manera que li van aconsellar que sacrifiqués la vaca. Ho va fer amb tot el dolor del món.

Al mateix Regió7 Ramon Sala aprofita per denunciar que “cada any se’m moren animals per deixalles que deixa la gent al bosc (llaunes, paper d’alumini, plàstics...), vedells ferits per gossos controlats per gent que diu ‘Aquest gos no fa res!’, fils trencats, material com pastors elèctrics, portes d’entrada a les finques o cartells informatius robats. N’estem més que farts, d’aquesta situació, i cada any és pitjor”.

Últimament els mitjans informatius parlen molt de la necessitat de fer més batudes de senglars. Crec que també hauria d’haver batudes de boletaires, perquè la situació ha arribat a un límit insostenible. Proposo a TV3 que, de seguida que se’n comencin a fer, posin en marxa un nou programa: Caçadors de boletaires, on explicarien com abatre’ls, quin són consumibles i quins no, com escorxar-los i com cuinar-los. La veu que narrés el que passa a cada capítol hauria de ser la d’Òscar Dalmau, evidentment."