Deia Edmon Jabes que no és la pregunta sinó la resposta la que incendia l'edifici, i així és. Quan es pregunta a la gent si és racista, la gran majoria contesta que no ho és, sabent que menteixen, o possiblement no són conscients que ho són,  però ho diuen. I - reconeguem-ho - tots som racistes, tot el que ens és desconegut produeix en nosaltres una sensació de desconcert i por, i és per això que som racistes, es tracta tan sols de procurar no exercir i tractar de comprendre l'altre. L'altre, (cal no oblidar-ho) som nosaltres per al desconegut.

Ni bonisme, ni racisme, tot és molt més senzill: cal tractar de comprendre l'altre, a qui cal demanar el mateix esforç de comprensió amb nosaltres. Les regles del joc estan establertes, n'hi ha prou amb complir-les i han de ser iguals per a tots, els d'aquí i els nouvinguts.