20/11/16

DE LLEGIR SHAKESPEARE


- A vegades mil sonors instruments - acaricien la meva oïda; altres, mil veus.
El rostre del Salvatge es va il·luminar amb un sobtat plaer.
- ¿També li ha llegit? - Va preguntar -.Creía que ningú sabia d'aquest llibre a Anglaterra.
- Gairebé ningú. Sóc jo un dels poquíssims. Està prohibit. Però com jo faig aqui les lleis, puc també trencar-les impunement míster Marx - afegeix girant-se cap Bernard -, però em temo que vostè no pugui fer el mateix.
Bernard es va sumir en un estat de major abatiment encara.
- Però, per què està prohibit? - Va preguntar el Salvatge.
Amb l'emoció d'haver trobat un home que havia llegit a Shakespeare, oblidava momentàniament tota la resta.
L'inspector va arronsar les espatlles.
- Perquè és vell; tal és la principal raó. I aquí no fem servir coses velles.
- ¿Tot i que siguin belles?
- Sobretot quan són belles. La bellesa és atractiva, i no volem que el poble se senti atret per les coses velles. Volem que li agradin les noves ....

- Per què no fan que llegeixin, millor, Otel·lo?
- Ja l'hi he dit: és vell. D'altra banda tampoc, ho entendríen.
Sí, era veritat. Va recordar que Helmholtz s'havia llegit Romeu i Julieta.
- Bé - va dir després d'una pausa -, llavors alguna cosa nova que s'assembli a Otel·lo i que puguin entendre-ho. Per què no?
- Perquè el nostre món no és el mateix que el d'Otel·lo. No es poden fer automòbils sense acer, i no es poden fer tragèdies sense inestabilitat social. El món és estable ara. la gent són feliços; tenen tot el que desitgen. i no volen mai el que no poden tenir. Estan a gust; estan segurs; mai estan malalts; no tenen por a la mort; viuen en una beneïda ignorància de la passió i la vellesa; no están carregats de pares ni mares; no tenen esposes; ni amants que els causin emocions violentes; están condicionats de tal manera que, pràcticament no poden deixar de comportar-se com han de produir-se. I si qualsevol cosa no camina bé, aquí està el soma, que heu llançat polidament per la finestra en nom de la llibertat mister Salvatge. La llibertat? - Va riure -¡Esperar que els Deltes sàpiguen el que és la llibertat! I ara esperar que comprenguin Otel·lo! Pobre infeliç!

el món feliç (fragment)
Aldous Huxley


SHARE THIS

7 comentaris:

  1. que gran verdad : no es poden fer tragèdies sense inestabilitat social

    ResponElimina
  2. I si es pensen que som èpsilons? ÔÔ

    ResponElimina
  3. els epsilons no estimen les flors, MONTSE

    ResponElimina
  4. Coincidimos con el tema, este fin de semana he vuelto a releer Un Mundo Feliz y he vuelto a sacar matices nuevos y nuevas experiencias, parece mentira como hace 80 años este hombre tuviera una visión del futuro tan certera (a mi entender).
    Las emociones son fruto de las situaciones, si eliminas las segundas anulas las primeras.

    Un saludo

    ResponElimina
  5. acabo de dejarte un comentario en tu bloc, buena relectura.

    ResponElimina
  6. Per mi un llibre no és vell, pot ser antiquat i es cert que sempre trobaràs que és menys antiquat si compares L,evolució general, l,explicació pot ser optimista, si entenem que la nostra espècie te un límit D,intel-ligencia, som el que som i per tant no gaire diferents en quant a necessitats que les que ja tenien, l,home te un límit i una capacitat quant ja s,han superat epidèmies i pandèmies es pot dedicar a les fòbies i a les fílies però tot continuarà igual..

    ResponElimina
  7. d'acord Gemma, és Mustafà Mond qui ho diu, dins la filosofía del personatge del món feliç i la seva casuística, sabedor que no és bo per a ells (els qui manen) que la gent llegeixi, aixó els fa pensar im no els interessa.

    ResponElimina

About Me