- A vegades mil sonors instruments - acaricien la meva oïda; altres, mil veus.
El rostre del Salvatge es va il·luminar amb un sobtat plaer.
- ¿També l'ha llegit? - Va preguntar -.Creía que ningú sabia d'aquest llibre a Anglaterra.
- Gairebé ningú. Sóc jo un dels poquíssims. Està prohibit. Però com jo faig aqui les lleis, puc també trencar-les impunement míster Marx - afegeix girant-se cap Bernard -, però em temo que vostè no pugui fer el mateix.
Bernard es va sumir en un estat de major abatiment encara.
- Però, per què està prohibit? - Va preguntar el Salvatge.
Amb l'emoció d'haver trobat un home que havia llegit a Shakespeare, oblidava momentàniament tota la resta.
L'inspector va arronsar les espatlles.
- Perquè és vell; tal és la principal raó. I aquí no fem servir coses velles.
- ¿Tot i que siguin belles?
- Sobretot quan són belles. La bellesa és atractiva, i no volem que el poble se senti atret per les coses velles. Volem que li agradin les noves ....

- Per què no fan que llegeixin, millor, Otel·lo?
- Ja l'hi he dit: és vell. D'altra banda tampoc, ho entendríen.
Sí, era veritat. Va recordar que Helmholtz s'havia llegit Romeu i Julieta.
- Bé - va dir després d'una pausa -, llavors alguna cosa nova que s'assembli a Otel·lo i que puguin entendre-ho. Per què no?
- Perquè el nostre món no és el mateix que el d'Otel·lo. No es poden fer automòbils sense acer, i no es poden fer tragèdies sense inestabilitat social. El món és estable ara. la gent són feliços; tenen tot el que desitgen. i no volen mai el que no poden tenir. Estan a gust; estan segurs; mai estan malalts; no tenen por a la mort; viuen en una beneïda ignorància de la passió i la vellesa; no están carregats de pares ni mares; no tenen esposes; ni amants que els causin emocions violentes; están condicionats de tal manera que, pràcticament no poden deixar de comportar-se com han de produir-se. I si qualsevol cosa no camina bé, aquí està el soma, que heu llançat polidament per la finestra en nom de la llibertat mister Salvatge. La llibertat? - Va riure -¡Esperar que els Deltes sàpiguen el que és la llibertat! I ara esperar que comprenguin Otel·lo! Pobre infeliç!

el món feliç (fragment)
Aldous Huxley