Deia Jaime Gil de Biedma en un poema seu... “En un viejo país ineficiente, algo así como una España entre dos guerras…” Li quadra a Espanya aixó de la ineficiència, i també lo de les guerres. De fet i en principi, és un país on les coses es fan sempre malament i després ja hi ha algú que més o menys i com pot, ho arregla. Aquesta norma és bàsicament aplicable a la gestió pública de l’Administració de l’Estat i arriba al seu auge, a la seva magnitud màxima de desídia al vaixell insignia d'aquesta incompetència: Renfe rodalies. Aquí es mostren amb tota la seva cruesa i gairebé amb una visió neorrealista, surrealista i tercermundista, totes les mancances de l’Estat Espanyol vers Catalunya. Mancances, desídia, mala fe i més. I encara sort que els soferts usuaris de Renfe tenen més paciència que Job i s’han guanyant uns quants jubileus, tot i que un dia d’aquests se’ls hi acabarà la paciència i prendre’m mal. He dit en més d’una ocasió que Espanya com a concepte de entelèquia que és, no es gran cosa més que un error de la naturalesa, altra cosa son els espanyols que com nosaltres intenten sobreviure o malviure a un Estat inútil, incompetent, recaptador insaciable, insolidari, malbaratador i demagògic. Mani qui mani. I ni tan sols ens queda l’excusa de donar la culpa a Franco com fèiem abans, amb la boca petita, aixó si. Ara, s'ha de dir que hem après que coi és una catenaria centenaria, això si.
Aquest escrit no té cap importància pel fet de denunciar les anomalies de Renfe que prou se saben i pateixen molts usuaris cada día, si no fos per que és de l'any 2007. De fet, és la constatació d'un mal fer que aviat farà 10 anys. Crec que s'hauria de celebrar com Adif es mereix, s'accepten idées, encara que no si val a calar foc als vagons.