Parla avui l'Espinás des del seu petit observatori. d'un article escrit per Borja de Riquer, President de l'Acadèmia de Bones lletres; un article lúcid, actual i concís.
"Les intransigències espanyolistes d'avui responen a uns interesos molt precisos: a la necessitat de mantenir l'actual model d'Estat nació i de continuar amb les pràctiques centralitzadores i uniformistes de sempre. L'autèntic poder a Espanya està en mans d'un sector que no suporta les diferències identitàries i no volen cap redistribució del poder".
"Es tracta d'una mena de cort d'interessos establerta a Madrid, integrada per banquers, gestors d'empreses multinacionals i dirigents i exdirigents de partits polítics que tenen la ferma voluntat de no fer cap concessió de poder, ni en el terreny polític - sobirania - ni en economía - finançament -.
"Rajoy és un exemple evident d'aquestes actituds. És incapaç d'oferir als catalans un projecte de futur engrescador, i actúa molt més com un funcionari nacionalista del segle XIX que no com un demòcrata europeu d'avui".
Confesso que no havia llegit mai una análisi tan precisa i contundent d'una situació política i social. Borja de Riquer afirma que una de les coses que més sorprenen molts analistes internacionals i fins i tot no pocs diplomàtics, respecte del conflicte entre els governs espanyol i català, és la total absència de contrapropostes espanyoles per neutralitzar les demandes catalanes.
"Es tracta d'una mena de cort d'interessos establerta a Madrid, integrada per banquers, gestors d'empreses multinacionals i dirigents i exdirigents de partits polítics que tenen la ferma voluntat de no fer cap concessió de poder, ni en el terreny polític - sobirania - ni en economía - finançament -.
"Rajoy és un exemple evident d'aquestes actituds. És incapaç d'oferir als catalans un projecte de futur engrescador, i actúa molt més com un funcionari nacionalista del segle XIX que no com un demòcrata europeu d'avui".
Confesso que no havia llegit mai una análisi tan precisa i contundent d'una situació política i social. Borja de Riquer afirma que una de les coses que més sorprenen molts analistes internacionals i fins i tot no pocs diplomàtics, respecte del conflicte entre els governs espanyol i català, és la total absència de contrapropostes espanyoles per neutralitzar les demandes catalanes.
Crec que és de rebut, dir que els poders financers no tenen pàtria, ni nació.
ResponEliminaQue la frase : "...És tracta d'una mena de cort d'interessos establerta a Madrid, integrada per banquers, gestors d'empreses multinacionals i dirigents i exdirigents de partits polítics que tenen la ferma voluntat de no fer cap concessió de poder, ni en el terreny polític - sobirania - ni en economia - finançament..."
Que pot ser "normal" que un financer nascut a Catalunya, li interessi més que el poder es regeixi des de Madrid, que no des de Barcelona.
Que hi ha exemples, i no pocs.
Que molts dels anomenats "nacionalistes" ho són de la banca andorrana, i ja no poso als Pujol, ni a la dreta, poso als poders financers conservadors (en realitat tots els són), als comtes que porten el poder dels mitjans de comunicació; als farmacèutiques nascudes aquí però amb base a EUA i amb rèdit a les illes Cayman. A empresaris catalans que s'omplen la boca i dipositen els seus interessos a Mònaco; a esportistes d'elit amb la pasta a Sud-àfrica, a Uruguai, a Gibraltar (tots paraisos fiscals).
El poder financer és molt, molt llarg.
Salut
doncs si, es com dius, el que jo volia resaltar és la lucidesa de Borja de Riquer a l'hora de descriure la situació.
EliminaOk.
ResponEliminaCorrecte. Salut
Creo que la ilusión no es por sitios o lugares, debe ser igual para todos. Así que no estoy muy de acuerdo con este texto porque entre otras cosas este país esta descentralizado totalmente, a mi ver, excesivamente descentralizado y no hablo de que todos vayamos de uniforme, que es diferente.
ResponEliminaSi alguien espera que Rajoy ilusione a alguien esta muy desencaminado, primero porque no tiene capacidad para ello y segundo porque hay gente que siempre estará descontenta.
descentralizado en teoría, no en la práctica, no creas, Borja de Riquer no va desencaminado en el diagnóstico.
Elimina