ÚLTIMS ESCRITS

INTRANSIGÈNCIA ESPANYOLISTA


Parla avui l'Espinás des del seu petit observatori. d'un article escrit per Borja de Riquer, President de l'Acadèmia de Bones lletres; un article lúcid, actual i concís.

"Les intransigències espanyolistes d'avui responen a uns interesos molt precisos: a la necessitat de mantenir l'actual model d'Estat nació i de continuar amb les pràctiques centralitzadores i uniformistes de sempre. L'autèntic poder a Espanya està en mans d'un sector que no suporta les diferències identitàries i no volen cap redistribució del poder".
"Es tracta d'una mena de cort d'interessos establerta a Madrid, integrada per banquers, gestors d'empreses multinacionals i dirigents i exdirigents de partits polítics que tenen la ferma voluntat de no fer cap concessió de poder, ni en el terreny polític - sobirania - ni en economía - finançament -.
"Rajoy és un exemple evident d'aquestes actituds. És incapaç d'oferir als catalans un  projecte de futur engrescador, i actúa molt més com un funcionari nacionalista del segle XIX que no com un demòcrata europeu d'avui".
Confesso que no havia llegit mai una análisi tan precisa i contundent d'una situació política i social. Borja de Riquer afirma que una de les coses que més sorprenen molts analistes internacionals i fins i tot no pocs diplomàtics, respecte del conflicte entre els governs espanyol i català, és la total absència de contrapropostes espanyoles per neutralitzar les demandes catalanes.
Comparteix:  

Comentaris

  1. Crec que és de rebut, dir que els poders financers no tenen pàtria, ni nació.

    Que la frase : "...És tracta d'una mena de cort d'interessos establerta a Madrid, integrada per banquers, gestors d'empreses multinacionals i dirigents i exdirigents de partits polítics que tenen la ferma voluntat de no fer cap concessió de poder, ni en el terreny polític - sobirania - ni en economia - finançament..."

    Que pot ser "normal" que un financer nascut a Catalunya, li interessi més que el poder es regeixi des de Madrid, que no des de Barcelona.
    Que hi ha exemples, i no pocs.

    Que molts dels anomenats "nacionalistes" ho són de la banca andorrana, i ja no poso als Pujol, ni a la dreta, poso als poders financers conservadors (en realitat tots els són), als comtes que porten el poder dels mitjans de comunicació; als farmacèutiques nascudes aquí però amb base a EUA i amb rèdit a les illes Cayman. A empresaris catalans que s'omplen la boca i dipositen els seus interessos a Mònaco; a esportistes d'elit amb la pasta a Sud-àfrica, a Uruguai, a Gibraltar (tots paraisos fiscals).

    El poder financer és molt, molt llarg.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs si, es com dius, el que jo volia resaltar és la lucidesa de Borja de Riquer a l'hora de descriure la situació.

      Elimina
  2. Creo que la ilusión no es por sitios o lugares, debe ser igual para todos. Así que no estoy muy de acuerdo con este texto porque entre otras cosas este país esta descentralizado totalmente, a mi ver, excesivamente descentralizado y no hablo de que todos vayamos de uniforme, que es diferente.

    Si alguien espera que Rajoy ilusione a alguien esta muy desencaminado, primero porque no tiene capacidad para ello y segundo porque hay gente que siempre estará descontenta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. descentralizado en teoría, no en la práctica, no creas, Borja de Riquer no va desencaminado en el diagnóstico.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada