• La història de les nostres autopistes suposa l'essència de la famosa fórmula de col·laboració publicaprivada: nosaltres assumim el risc i ells s'emporten els beneficis - Antón Losada - eldiario.es

Després de mesos de preparar a l'opinió pública amb tota mena d'anàlisis i pronòstics catastròfics respecte a què passaria si es deixaven quebrar les autopistes privades que els governs Aznar van impulsar com a part dels seus deliris de grandesa imperial, els pirates d'allò públic s'afanyen per fer-se amb un altre nou botí com a part del seu saqueig despietat de les arques i béns públics. Un botí que, a més, no deixa de multiplicar-se com els pans i els peixos del miracle. El 2013 eren 3.000 milions, ara ja són 5.700 milions i calculen els entesos que acabarà rondant els 8.000 milions. Ja saben, estem a Espanya, aquest país on els milions d'euros de deutes amb les grans empreses es multipliquen misteriosament quan hem de pagar-les entre tots.

La història de les nostres autopistes pirates encarna el malson de qualsevol bon liberal. Un negoci privat assegurat contra tot risc amb els nostres impostos. Autopistes que ningú necessitava, sostingudes sobre previsions d'utilització de ciència ficció i construïdes amb costos inflats que han disparat el seu cost final fins a l'infinit i més enllà. Suposa l'essència de la famosa fórmula de col·laboració publica-privada: nosaltres assumim el risc i ells s'emporten els beneficis.

Els grans programes de construcció d'infraestructures públiques han respost, des de sempre i en bona mesura, a les demandes i necessitats de les grans empreses i corporacions del nostre país abans que a la planificació de territori o l'ordenació de les comunicacions. A canvi de tanta generositat aquestes mateixes grans empreses han anat contribuint cada vegada menys al finançament del que és públic, obtenint substanciosos regals fiscals en l'impost de societats, o recorrent de manera massiva a la creativitat fiscal i els paradisos fiscals.

Els bancs que ara es neguen a renegociar el deute han cotitzat a un tipus real mitjà per sota del 15% durant els últims deu anys, les constructors per sota del 11% i els fons d'inversions per sota del 4%, ... si és que van pagar impostos.

El programa de construcció d'autopistes privades es va deure a les exuberants expectatives de negoci de les empreses que aspiraven a gestionar-les. La gran recessió ha frustrat tanta projecció miraculosa. El final del drama serà un rescat públic massiu. És el crim perfecte, el somni més humit de qualsevol pirata del que és públic: facturació milionària en la seva construcció, facturació milionària durant l'explotació de la concessió i, si alguna cosa falla, rescat gratis total amb diners públics. Els vells pirates, almenys, es jugaven la vida i, de vegades, fins els seus diners.
Share To:

Francesc Puigcarbó

comentaris:

6 comentaris:

  1. En Burgos disfrutamos de la A-68 que llega hasta Barcelona de pago, fue, creo, la primera autopista de España y le han ido prorrogando la concesion lustros. Es curioso como esta gente "liberal de mis h...os" estan a favor del libre comercio, pero solo para los otros,l a ellos hay que asegurarles el BENEFICIO. En la ultima prorroga la concesionaria se comprometió a arreglar los accesos a la misma como contraprestacion, el día que debía haber entregado el tramo, empezo la obra y NO PASA NADA, tu te retrasas un día un impuesto y recargo...
    Son unos sinvergüenzas.

    ResponElimina
  2. Aquí hay tramos de autopista que se han pagado hasta 80 veces y suma y sigue....si, son unos sinvergüenzas muy sinvergüenzas.

    ResponElimina
  3. Empiezo a estar hasta los coj.... de que los negocios fallidos de los Florentinos de este país los paguemos entre todos ( caso pozo "castor", ahora las autopistas ), y de que se privaticen los beneficios cuando los hay.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  4. De los Florentinos, de las Koploviz, de los Pujoles, de los Millet, de los Camps, de las puertas correderas, todo el que tenga y ostente el poder.
    Yo también lo estoy

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, són els nous pirates, els pirates del segle XXI, i nosaltres els seus serfs, que paguem i callem sense revoltar-nos.

      Elimina
  5. ...ones, RODERICUS, hi ho fan impunement, car saben què la nostra indignació no pasarà de l'escrot.

    ResponElimina

About Me