Civils sirians deixen constància de la seva desesperació i angoixa davant les atrocitats comeses pel règim d'Assad després de recuperar la ciutat. Peticions d’auxili desesperades i constatació d’angoixa i por. Els missatges de civils que estan atrapats a la ciutat siriana d’Alep en diferents xarxes socials donen compte de la situació límit en què es troben. Des del cor de la ciutat, envoltats d’edificis en ruïnes i acompanyats per l’eixordador so de les bombes, denuncien la persecució i les execucions comeses pel règim de Baixar al-Assad després de reconquistar el considerat principal bastió rebel. L’evacuació dels civils, portada a terme 'in extremis' per Rússia i Turquia, ha quedat en paper mullat mentre milers de persones marxen tan sols amb el que duen posat formant llargues columnes humanes.

El testimoni del professor Abdul-Kafi Alhamado ha donat la volta al món. «S’acosten els últims dies», assegura mentre demana ajuda per a la seva filla i per als altres nens de la ciutat assetjada. Les seves crítiques a les institucions internacionals són demolidores: «No cregueu mai més en les Nacions Unides ni en la comunitat internacional. No penseu que ells no estan satisfets amb el que està passant. Estan satisfets que estiguem sent assassinats».

«Rússia no vol que sortim vius d’aquí, ens vol morts, igual que Assad», manifesta el professor, que afegeix a continuació: «Ahir hi va haver importants celebracions a l’altra part d’Alep –en referència a la zona controlada pel règim d’Assad–. Estaven de celebració sobre els nostres cadàvers». I acaba el seu missatge amb un apunt commovedor: «Espero que ens pugueu recordar, érem gent lliure que volia la llibertat, no volem cap altra cosa excepte llibertat». I acaba donant les gràcies. elperiodico.cat

A Srebrenica encara s'en recorden molt i molr de Nacions  Unides.