Les declaracions d'Esperanza Aguirre per justificar a Saenz de Santamaria per aparcar seu cotxe oficial en plena Granvia per anar de compres, són impresentables. Quan va dir: "Els sous dels polítics, tot i el que diu molta gent, no donen per a molt. Anem a Primark, a Zara i aquestes botigues low cost de les que parlen despectivament". Aguirre, que porta tota una vida en política, diu que, "no li donen per a molt" els gairebé 95.000 euros que cobra a l'any com a portaveu del PP a l'Ajuntament de Madrid.

Des que Esperança ens va dir que Carmena havia destrossat el Nadal, la "lideresa" sembla que s'ha proposat alegrar-nos les festes. Darrerament, el mateix la veiem mesurant pas a pas la Gran Via madrilenya, que ens diu que ha de comprar en comerços de baix cost. Una frivolitat que demostra que Aguirre potser mesuri els carrers, però fa temps que va deixar de mesurar les seves paraules.

És que ella que cada cop s'assembla a Esperanza la fantástica (Antoñita la fantàstica, Ana Obregon), viu en un món a part, en  el seu món de fantasia i quan no apunyala per l'esquena a algun rival polític, es dedica a veure el món segons ella, un món irreal com ella mateixa.

Si pensés, només per un moment, en els més de 13 milions d'espanyols que viuen al llindar de la pobresa, Esperança no conduiria el seu discurs per uns camins que la porten a escapolir-se de la realitat. Per defensar la vicepresidenta i el seu estacionament al carril-bus, Aguirre ha tornat a irrompre amb una brusca maniobra a la Gran Via. Ha passat de portar-se per davant la moto dels agents, a aixafar el sentit comú de qualsevol que pensi en el terç de persones amb seriosos problemes per subsistir a Espanya. I no és que repapiegi, és que no dona per a més, és així de simple, ximple, vulgar, grollera i idiota.