La Sala Penal de Tribunal Suprem ha arxivat la querella interposada pel Partit Demòcrata Català (PDC) -antiga Convergència- contra l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz, i l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso Laso, pel contingut de la gravació de les converses mantingudes en el despatx ministerial sobre investigar a polítics independentistes.
L'alt tribunal no ha admès a tràmit la querella criminal presentada el passat 1 de setembre pel partit que lidera Artur Mas i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, en no existir indicis que haguessin comesos delictes de violació de secrets, prevaricació i malversació de fons públics.
Els fets recollits en la querella es referien dues trobades entre l'exministre de l'Interior i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya. En un d'ells, Daniel de Alfonso Laso hauria lliurat a Fernández Díaz un expedient amb dades d'una investigació sobre els nomenaments que Francesc Homs hauria realitzat de dos familiars de l'exconseller d'Interior català Felix Puip.
Segons els querellants, que van denunciar que es van dur a terme "totes les tèrboles maniobres" per les converses mantingudes, l'exdirector de l'Oficina Antifrau estaria cometent un delicte de revelació de secrets en revelar informació confidencial, instigat pel llavors ministre en funcions.
Trias està que trina i amb raó, la difamació, la falsa acusació de que tenia diners a Suïssa, que van instrumentalitzar Fernandez i de Alfonso i que varen filtrar al Mundo, casualment 'unes setmanes abans d'unes eleccions' amb falsificació del pressumpte nùmero de compte inclos, per si sol, ja és delicte i greu, com delicte no és pero té delicte que espíin al Ministre de l'Interior al seu despatx i no se n'assabenti. 
Ah! senyors i senyores, però estem a Españistan. Deia ahir el cínic ministre de Justicia Sr. Català, algú hauria de demanar perdó al Sr. Fernández Díaz per haver-lo acusat lleugerament sense proves, o avui el quatre pisos Méndez de Vigo, que per cert és de l'Opus, deia: La justicia és Independent i no obeeix a presions, i es quedaba tan ample. Ho veieu, és el diàleg, el “diàleg” que darrerament s’ha entestat a llençar el govern espanyol és una fal·làcia de la mena que s’anomena “petició de principi”, que consisteix en que dues persones han de dialogar i una d’elles posa com a condició prèvia per començar que l’altra li doni la raó. En el cas del suposat “diàleg” entre Puigdemont i Rajoy, el segon posa com a condició que sigui dins dels límits de la Constitució, i el president de la Generalitat respon que això equival a donar-li la raó i considerar que la Constitució és com la Bíblia. I aqui s'ha acabat el pressumpte diàleg abans de començar.
El Pp pensa, creu o intenta que ens ho creiem això del diàleg, però per a ells, muntar-li un despatxet a la Soraya aparca cotxes a BCN i posant un delegat del Govern aparentment de tarannà dialogant, ja estan instal·lats en el diàleg, i d'aqui ja no es mouen ni es moiuràn, i sinó ja està la FAES de Josemari el autopistero rescatado per cridar-lis l'alto. Per cert, hisenda ha investigat mai els ingressos i donacions que rep la FAES, m'hi jugo un pèsol a que no ho ha fet i per suposat no ho farà, això Hisenda mai ho faria.