Pesarà sobre la consciència d'Occident l'haver tolerat la massacre de civils a Alep, l'èxode de refugiats sirians i el seu extermini en alta mar. Alep és l’escenari del més cruel acte d’extermini des de la matança de Srbrenica. Avui, com fa dues dècades, la comunitat internacional assisteix impassible a la massacre de civils innocents a mans del règim sirià de Baixar al-Assad, escortat i recolzat pels governs de Vladímir Putin i Recep Tayyip Erdogan. L’ONU aixeca la seva tènue veu per denunciar-ho, incapaços de parar les matances, mentre Europa s’arronsa d’espatlles i els EUA, amb un president electe amb evidents vel·leïtats prorusses, miren cap a una altra banda.

Esgarrifen els testimonis d’adults i menors que, després de cinc anys de guerra, s’enfronten a una fugida incerta o a una mort segura. Com el de Montjher Etaki: «S’estan portant a terme execucions massives. Som víctimes d’un genocidi». O com el de la petita Iasmine Karmouz, que juntament amb mig centenar d’orfes com ella clama entre la runa suplicant compassió: «Aquesta pot ser l’última vegada que sentin la meva veu».


El seu trist destí es va escriure fa molt temps, concretament l’estiu del 2013. Assad, protegit i qui sap si induït per Putin, va creuar llavors l’única línia vermella que havia fixat Barack Obama: l’ús d’armes químiques contra civils a Damasc. El seu secretari d’Estat, John Kerry, va donar per provats els fets i Obama va amenaçar de bombardejar les posicions d’Assad, però els escarafalls van quedar en no-res. Putin havia desafiat els EUA a un duel i l’havia guanyat.

La debilitat dels EUA i les conquistes militars dels gihadistes de l’Estat Islàmic (EI) van servir de salconduit a Rússia per emparar els excessos d’Assad. I a Turquia, per bombardejar posicions kurdes a Síria amb el pretext de combatre els terroristes de l’EI. En suma, el capitost sirià ha gaudit d’impunitat per prosseguir les seves atrocitats sense que Occident ni tan sols obrís la boca.

Sobre les consciències de les democràcies occidentals pesarà el fet d’haver tolerat primer l’èxode de refugiats, després el seu extermini en alta mar i ara les execucions massives a Alep. Les seves ruïnes haurien de ser declarades Patrimoni de la Inhumanitat.

Patrimoni de la Inhumanitat
@Enric_Hernandez
ELPERIODICO.CAT