.

PAYO TODAY


La Fundació Secretariat Gitano vol donar-li la volta als titulars. Per segon any consecutiu han iniciat una campanya que pretén cridar l'atenció sobre el tractament que solen fer els mitjans de comunicació de la comunitat gitana, que ressalten l'ètnia dels subjectes de les informacions quan no és necessari per comprendre-les. "Què passaria si en comptes de parlar de gitanos, parléssim de paios?", Es pregunten.

El resultat és un diari anomenat "Payo Today", que la fundació repartirà a les redaccions espanyoles, protagonitzat per titulars iguals als que solen escriure quan es parla de gitanos o gitanes però en els quals el subjecte no ho és. L'objectiu és "convidar a reflexionar" als periodistes "sobre la seva responsabilitat en la configuració de la imatge social de la comunitat gitana".

"El missatge xenòfob del paio Trump li upa a la Casa Blanca", "baralla entre clans a la seu del PSOE", "Els Papers de Panamà: així defrauden els paios rics" o "2016, l'any en què els sondejos paios no van donar ni una "són alguns dels titulars que inclou aquest resum de l'any en clau d'humor.

En tractar a la comunitat gitana en els mitjans "se segueix esmentant l'ètnia en informacions en què no seria necessari per a comprendre la notícia; es continua utilitzant un lèxic inadequat amb connotacions negatives (clan, baralla, patriarca ...), la comunitat gitana continua sobrerepresentada en les notícies negatives i és molt fàcil caure en l'estereotip a l'hora d'informar ", expliquen des de la fundació.
Als titulars ficticis els acompanyen altres tants reals com a "exemple del tracte discriminatori quotidià". "El presumpte agressor és d'ètnia gitana", "Por a Estepa al fet que un clan gitano imposi la seva llei" o "Sanitat assegura que l'origen de l'epidèmia de xarampió està entre persones d'ètnia gitana" són alguns d'ells. Ho expliquen a eldiario.es

La iniciativa està molt bé, si no fos...., si no fos per que no és cert el que els de la Fundació Secretariat Gitano reivindiquen, el tractament del que es queixen, el tractament que se'ls dona, és el que és pèrquè ells són així, diferents, en el bo i el dolent, els gitanos és la única raça, l'ùnic poble que no ha estat sotmes per ningú, que continua visquent a la seva manera, seguint les seves propies lleis i comerciant com ho ha fet sempre, però el tractament que se'ls dona és l'adequat. Quan a la Mina passa el que passa i cinc-centes persones han de marxar corrents perquè corren perill, és per que són gitanos i com hi ha un mort pel mig saben que hi haurà venjança, venjança gitana, ordenada en aquest cas per una especie de sinistre Doña Rogelia, i això en el món dels paios les coses no es solucion en així, és més, sovint hi ha noticies de 'reyerta en una boda, con un muerto y dos heridos', sense dir que era un casament gitano,  se sobre enten, no cal ni especificar que els de 'la boda' eren gitanos.

Suposo que heu vist aquests reportatges de gitanos que viuen en barraques, carregats d'or, amb teles enormes i Mercedes a la porta, que diuen que treuen els diners del mercadillo, etc etc, y diuen que 'nozotros semo honraos', però són trapaceros, i ho són molt, els hi agradi o no, però, tambè hi ha paios trapaceros que tenen Mercedes encara que no vagin pels mercadillos, i tambè hi ha morts 'en reyertas familiares' nomès que la venjança pels morts es deixa gairebé sempre en mans de la justicia. El que succeeix és que els prejudicis nomès els veuen ells i no és que facin gran cosa per evitar-los. Iniciatives com aquesta no deixa de ser més que un exercici de bonisme, una distracció, però el tracte que se'ls dona no és discriminatori, és el que hi ha...., les coses són com són, no com es voldria que fossin.

A nivell personal he tingut diferents tractes amb gitanos, i no en puc dir res de negatiu, ans al contrari, de la mateixa manera que us diré que a nivell negocis els he enredat més vegades jo a ells que ells a mi, llevat del cas del 'repus', en que el trapacero vaig ser jo, però aquesta es una història que ja explicaré un altre dia, com la de Juan José i algun altre.....
 

2 comentaris:

  1. He hecho mucho negocio con los gitanos de la calle La Cera. Muchos.
    Tenía relación con la persona más inteligente que me he topado nunca, el Sr Gimenez, que era a la sazón colaborador de Cáritas.
    Jamás, jamás me dejaron a deber una peseta, y te hablo de muchas.
    Cerraba con ellos, los Gonzalez, los Manzanos, los Gimenez, los tratos con un apretón de manos si no llevaban dinero, y ten por seguro que si no podían pagar el día signado venían a dar la cara.
    También te digo que eran gitanos catalanes. No hablo de otras nacionalidades porque no los he tratado.

    Sin embargo, con autóctonos, de mena de tota la vida, me las han dao por todos lados.
    Mil veces trato con los gitanos que yo he conocido y con los que aún nos damos unos besos cuando nos vemos por la calle Els Salvadors, Botella, Carretas, Aurora, reina Amalia, La Cera o Plaça el Pedró.
    Salut

    ResponElimina
  2. Els diners sempre a la butxaca dreta, i un bon feix, els gitanos si que no necessiten gaire els bancs, ja dic que no han estat absorbits ni domesticats pel sistema, ells son com són de vell, de sempre, amb els seus usos. costums i tradicions, en el bo i el dolent.

    ResponElimina