3/1/17

A PROPÒSIT DE L'EURO


L'euro, la moneda que fem servir de forma regular 330 milions d'europeus, físicament va començar a circular l'1 de gener del 1999, d'això en fa quinze anys, quan onze països van bloquejar irrevocablement els tipus de canvi bilateral de les seves monedes i van dotar-se d'una política de canvi única. Per a aquells que no ho recordin, un euro va quedar valorat en 166,386 pessetes, una moneda que gairebé nou anys després d'haver-se retirat encara conserva sense bescanviar metall i bitllets per un valor de 1.768 milions d'euros, és a dir, 294.170 milions de les antigues pessetes.I ha estat un autèntic desastre, en 15 anys el cost de la vida s'ha apujat un 70%, encara que les dades oficials són d'un 40%, perquè sobretot s'ha apujat des del primer moment allí on aparentment no es nota tant, però fa mal i com una gota malaia va empobrint als ciutadans, les coses petites. 
Tot el que fa 15 anys valia cent pessetes va passar a costar un euro o un euro amb 10 com els diaris per cert, que ara són ja a 1.30€, i cada vegada amb menys paper, menys informació, més dolenta i el doble de cars que fa quinze anys. Es veia venir i més en un país de trofaldiners com el nostre que aixó de l'arrodoniment seria el gran negoci per uns quants i l'empobriment per a la majoria, i així ha estat. Si reviséssiu preus de coses quotidianes com un cafè, una canya de cervesa, una barra de pa, fruita, verdura, us escandalitzaríeu. Ah! però aquí no ha passat res, segons l'INE la inflació acumulada en els últims anys del trenta i un de desembre de 1999 a 31 de desembre de 2009 va ser d'un 33,5% (em pregunto l'altre gairebé quaranta per cent on ha anat a parar), ho dic per què va ser en els primers anys de l'euro quan més es va notar l'augment desmesurat dels preus, i a sobre en un país poc competitiu com el nostre (estem al mateix nivell de competitivat del 1975) en no poder devaluar la moneda que era el recurs recurrent abans, se’ns encareixen les exportacions i no hi ha manera de sortir-se’n de l'atzucac, i tampoc podem posar en marxa la màquina de fer bitllets.
Aquesta moneda Europea que és l’única unió real i imposada que hi ha, perquè la resta són nacionalismes radicals i intransigents que no tenen ni el més mínim interès real de pertànyer al que haurien de ser els Estats Units d'Europa, no ens que ens convingui massa ni ens hagi servit per a gran cosa a banda d'acceptar diners alemanys per el nostre desenvolupament (pocs ens n'han tocat a Catalunya per cert), i a més això ja s'ha acabat, però ja hi som dins, i atrapats en la ratera no ens en podem sortir i l'hem de patir. I així ens ha anat i pitjor que ens anirà i no té ja res a veure amb la crisi, va començar el primer semestre del 1999 i ha continuat fins ara..


SHARE THIS

4 comentaris:

  1. Manda Alemania...así de claro

    ResponElimina
    Respostes
    1. si, Miquel, pero l'apujada de preus de totes les coses petites com unn cafè, un tallat o una canya de cervesa no es culpa d'Alemanya. Jo vaig pagar 120 pessetes per un cafe el 31 de desembre del 2000, i el 2 de gener em va costar un euro.

      Elimina
  2. El Banc Central Europeu també mana bastant...

    ResponElimina
  3. el problema és que aquí no manem res ni poden decidir res...

    ResponElimina