Li ho haurè de preguntar, però diria que a Bangla Desh, els seus habitants deuen ser d'origen fenici o català, tenen molt assumit allò tan nostrat de la botiga de cal mai tanquis i de viure per el negoci, sent en aquest sentit molt diferents del xinesos que t'atenen amb desgana mentre miren la tele o escolten música de la seva. Els botiguers de Blanga Desh (dits tamè Paquis), almenys els que hom coneix, són atents, educats i agradables, seriosos tambè, com els catalans, pero estàn per la feina, la d'ells i la dels veïns.
Una mica mes avall de casa, enfront d'una botiga del Forn de pa l'Antic (que ni és antic ni hi ha forn de pa), hi ha una herboriseria, i al seu costat fent cantonada un bar que regenta un senyor de Bangla Desh del qual en desconec el nom, en la meva mania de no preguntar el nom ni retratar a la gent del meu entorn. Solc anar-hi a fer-hi el cigaló d'anís quan surto a caminar pels voltants de tres quarts de deu del matí, i solc compartir barra amb el noi que regenta l'herboristeria del costat, un xicot alt i gros amb melena i cua a l'estil Pablo Iglesias, endollat tota l'estona al mobil com és preceptiu a dia d'avui.
La situació és la següent: 10 menys cinc una parella s'espera a la porta de l'herboristeria i com des de la porta és veu l'interior del bar, dedueixo han vist al noi alt i gros de la cua, de la mateixa manera que el senyor del bar (el de Bangla Desh) els ha vist.
- De seguida, avisa al noi: tienes unos clientes esperando fuera.
- Contesta del noi: que s'esperin, són les deu menys cinc i ja saben que obro a les 10.
- Diez o diez más tarde comente mentre somriu sorneguer el de Bangla Desh.
Aleshores, els que s'estàven esperant fan com si se n'anessin i el de Bangla Desh, que se n'adona i torna a avisar al noi, que no li fa ni cas, i l'home, que surt del bar i els diu que s'esperin que ara obra de seguida, i el noi, que a desgana s'aixeca i obre la botiga.
Potser és el noi de la cua el que va nèixer a Bangla Desh.
Supongo que al de Bangla Desh ciertas actitudes nuestras les debe parecer incomprensibles.
ResponEliminaNo et pensis, aquest ens enten prou bé, fixa't que quan va pintar el bar, fotia conya dient que s'havien apujat 10 cts el café i el tallat per contribuïr a amortitzar la despesa de pintura.
ResponElimina