.

AIXÒ PINTA MALAMENT

  • Donald Trump i Vladímir Putin representen la prova vivent que Groucho Marx tenia raó i l'home és l'únic animal que, sortint del més absolut no res, ha arribat a les més altes cotes de la misèria.
  • Amb els desitjos d'any nou sempre m'ha semblat que passa el mateix que amb les etiquetes i gales que la gent es vesteix per rebre'l. O van a les escombraries o van a la tintoreria, sense excepcions. No sé vostès però jo ja estic vell per tant boníssim. Diguem-ho des del primer dia,. aquest 2017 té mala pinta i hi ha moltes probabilitats que acabem trobant a faltar al 2016.
  • El món queda en mans de dos tarats convençuts que la glòria es construeix sobre el patiment dels altres i la grandesa es pot pesar en dents d'or i cadenes de plata. Donald Trump i Vladímir Putin representen la prova vivent que Groucho Marx tenia raó i l'home és l'únic animal que, sortint del més absolut no res, ha arribat a les més altes cotes de la misèria.
  • Enmig, Europa afronta el seu any més fosc. Les mateixes pors que van impulsar la construcció de la Unió Europea han tornat ara més fortes, però per aturar-la. El major intent de cooperació entre nacions en la Història per fer avançar la democràcia i el benestar trontolla, sacsejat per una rajada d'oportunistes i ultres que es burlen d'uns estats i uns governants que primer els van alimentar per mantenir l'ordre i ara no saben com parar tant desordre.
  • A Espanya estem molt millor. On va a parar. Tenim estabilitat i fins i tot hem pogut escollir "populisme" com a paraula de l'any. Podrien haver triat "corrupció", o "desigualtat", o "desnonament", o "pobresa" o fins i tot "canvi"; però no, ha guanyat "populisme". Ja ho deia Michel Foucault: les paraules mai són neutrals.
  • Mariano Rajoy completarà el primer any del seu segon mandat envoltat, de nou, d'una multitud de companys de partit, líders rivals o periodistes supercool que es creuen molt més llestos que ell i, un altre any més, li perdonaran la vida i el tornaran a deixar guanyar per avorriment, per resistència o perquè "m'agafa de bon humor que si no s'anava a assabentar aquest provincià". Mentre, l'esquerra naufragarà en un mar de cinisme, abraçades i vídeos ensopits per veure qui queda millor. El pitjor de quant està succeint al PSOE o a Podem no són els embolics sinó aquesta falsedat de companys de colla barallats per elegir el més popular que exhibeixen com si fos el súmmum de l'estratègia i el maquiavelisme.
  • Vagin preparant-se. Això és només el començament. Encara que tampoc em facin gaire cas. Gairebé mai encerto. També estava convençut qu hi hauria govern del canvi i mirin on hem acabat. Antón Losada - eldiario.es

2 comentaris:

  1. Amb aquest parell de sigaleros remenant les cireres del món, no es pot ser gaire, optimista.

    ResponElimina