1/1/17

EL SUÏCIDI DE MATSURI


Aquesta, és d'aquelles noticies que no són portada, ni tenen hastag, per destacar-les, i és en canvi una noticia terrible, gairebé sembla que hagi succeït en un món distòpic, però és ben real, tràgicament real, i no és la primera vegada que succeeixen fets com el suïcidi de Matsuri, per excés de treball, Karoshi en diuen de la síndrome que sovinteja al Japó, que de moment a qui encara no la patim...., tot arribarà.


EL SUÏCIDI DE MATSURI - Matsuri Takahashi es va suïcidar després d'encadenar diverses jornades de 20 hores de treball a l'agència de publicitat més gran del Japó. Matsuri Takahashi va resistir set mesos a la companyia publicitària japonesa més gran i la cinquena del món. La jove de 24 anys es va llançar al buit al dormitori de l'empresa el desembre passat després d'haver encadenat jornades de vint hores de treball i mesos superant les cent hores extres. A les xarxes socials havia advertit que volia morir i que estava físicament i mentalment destrossada. Abans de suïcidar-se va enviar un 'e-mail' a la seva mare eximint-la de culpa i preguntant-se per què les coses havien de ser així.
Matsuri és l'últim cas de 'karoshi' o mort per treball extenuant que cíclicament fa seure a la societat japonesa al divan. A més dels litúrgics debats i promeses, Matsuri ha provocat ja la dimissió del president del gegant publicitari Dentsu. Tadashi Ishii ha comunicat que va oferir les seves sinceres disculpes i va reconèixer que havia fracassat a l'hora de “protegir de l'excés de treball els seus joves treballadors”. Matsuri arribava sovint a casa a les cinc del matí i la companyia falsejava el seu nombre d'hores extres, segons una inspecció laboral de setembre que va assenyalar l'excés de treball com la causa inequívoca del seu suïcidi. La investigació revelava que una trentena de treballadors havien sigut obligats a superar les cent hores extres mensuals que fixa com a límit la llei.

El Ministeri de Treball demandarà a la companyia per la mort de la dona a l'entendre que va incomplir la normativa laboral i n'és la responsable legal. La companyia té una sòlida 'reputació' d'esprémer els seus treballadors. La primera víctima oficialment reconeguda de 'karoshi' va ser un empleat seu. Ichiro Oshima, de 24 anys, es va suïcidar el 1991 després de treballar any i mig sense un dia de descans i dormint al voltant de dues hores. La companyia va al·legar que tenia problemes personals.

Les oficines de Tòquio, Osaka, Kyoto i Nagoya de Dentsu han sigut visitades per funcionaris per buscar evidències en els últims mesos. La companyia va decidir recentment apagar les llums de la seva seu toquiota a les deu de la nit després de ser acusada de combatre amb insuficient força l'excés de treball.

2.159 SUÏCIDIS PER EXCÉS DE TREBALL

Cada any moren japonesos per apoplexies, atacs de cor o suïcidis relacionats amb la feina. També abunden l'estrès, els desordres emocionals i de son. L'any passat hi va haver 2.159 suïcidis per excés de treball al Japó, segons Tòquio. El Consell Nacional de Defensa de les Víctimes de Karoshi jutja els criteris oficials de massa estrictes i calcula que el nombre real és deu vegades més gran. El fenomen descansa en les estructures mentals que van permetre la transició d'un país devastat per la segona guerra mundial a una potència econòmica i tecnològica. Els japonesos van assimilar l'empresa a una família que exigeix fidelitat, devoció i esforços incondicionals.

Un ambiciós estudi governamental revelava aquest any que una cinquena part dels treballadors japonesos està en seriós risc de mort: són els que arriben a les 80 hores extres mensuals (unes quatre diàries). L'11,7 % de les companyies ha arribat al límit legal del centenar d'hores extres. Els sectors més afectats són el tecnològic, l'acadèmic i el de transports.

El primer ministre, Shinzo Abe, ha emfatitzat la seva voluntat d'ordenar el mercat laboral japonès i eradicar els abusos. En els últims mesos s'han multiplicat les inspeccions i denúncies, però la sòlida cultura d'esllomar-se per guanyar el sol trigarà a ser eradicada.



ADRIÁN FONCILLAS
elperiodico.cat

SHARE THIS

2 comentaris:

  1. Lo que ellos llaman cultura del trabajo no es más que una cultura a la explotación laboral.
    Siempre estamos mitificando el carácter japonés, y son los más reaccionarios del orbe, que ya es decir.

    ResponElimina
  2. Ja ho veus, es tracta de cultura de la 'explotació laboral' i a més a més són frikis, molt frikis....

    ResponElimina

About Me